Canvis en la Llei de Responsabilitat Civil

Canvis en la Llei de Responsabilitat Civil i Assegurament en la Circulació de Vehicles de Motor

El passat 25 de juliol es va publicar en el BOE la Ley 5/2025, de 24 de julio per la qual es modifica, entre altres normes, el text refós de la Ley sobre responsabilidad civil y seguro en la circulación de vehículos a motor, aprobado por el Real Decreto Legislativo 8/2024, de 29 de octubre, és a dir el col·loquialment conegut com a “Barem de trànsit”.

Aquesta modificació era necessària per a:

• Transposició de la Directiva (UE) 2021/2118 del Parlamento Europeo y del Consejo, de 24 de noviembre de 2021, així com per al control de l’assegurament obligatori.
• Introduir les recomanacions de l’ ”Informe Razonado” publicat per la Comisión de Seguimiento del Sistema de Valoración. Aquestes recomanacions no alteren l’estructura ni el principi bàsic del sistema, no obstant això, signifiquen millores en la normativa i en la protecció dels perjudicats en accidents de trànsit.
• Publicació de noves Taules d’indemnitzacions actualitzades.
• Donar una major seguretat jurídica en el tractament de Dades Personals, per a això es crea el nou títol V.

A continuació, entrarem amb més detall en els canvis més significatius d’aquesta Llei, i que ens afecten més en el nostre dia a dia com a despatx d’advocats especialitzats en accidents de trànsit:

1. Noves definicions de “Fet de la circulació” i de “vehicle de motor”.
   S’àmplia la seva extensió donant major protecció a les víctimes d’accidents. S’àmplia la seva extensió donant major protecció a les víctimes d’accidents.
2. Encara que provinguin de Consorci de Compensació d’Assegurances, les indemnitzacions derivades d’accidents de trànsit no tributen.
3. Obligació d’assegurament per als vehicles personals lleugers (patinets), encara que segueixin sense estar inclosos en el concepte de “vehicle de motor”. Aquesta modificació és de gran importància ja que inclou a tots els patinets, atorgant d’aquesta manera una major protecció als lesionats per atropellaments d’aquests vehicles.

Encara que aquesta obligatorietat s’aplicarà a partir del 2 de gener de 2026, fins llavors el Consorci de Compensació d’Assegurances ja respondrà enfront de reclamacions de perjudicats, reservant-se el dret de repetició.

4. Gratuïtat dels atestats policials. S’estableix que Les Forces i Cossos de Seguretat encarregades de la vigilància del trànsit facilitaran de manera gratuïta, a petició dels perjudicats, entitats asseguradores, o els seus representants i del Consorci de Compensació d’Assegurances, còpia de l’atestat o informe equivalent en el qual consti tota la informació sobre les circumstàncies de l’accident, fins i tot quan l’hagin remès a l’autoritat judicial competent. Canvi molt esperat, per l’injust que era, que la víctima hagués de pagar per a tenir accés a l’atestat, i per consegüent, tenir dret a reclamar. A part, els lesionats que no vulguin, ja no hauran de comparèixer als Jutjats penals per a accedir a l’atestat.
5. La reclamació prèvia no té perquè ser quantificada. Encara que abans ja se sobreentenia, amb la nova modificació s’exposa de forma més clara. A més, s’equipara la denúncia penal amb la reclamació prèvia.
6. Les companyies hauran d’aportar l’informe mèdic pericial definitiu juntament amb l’oferta motivada. En l’Article 7.3 c) s’esmenta el terme “informe metge pericial definitiu”, amb anterioritat només es descrivia com a “informe mèdic definitiu”. Aquest petit canvi és important perquè amb la Llei anterior les companyies, les vegades que ho feien, aportaven un informe mèdic amb l’oferta, però posteriorment, en seu judicial, es defensaven moltes vegades amb informes pericials totalment distints. A més, en la nova norma, es diu “L’incompliment d’aquest deure impedirà l’aportació d’informes mèdics pericials definitius en el posterior procés judicial.” A mode de crítica, continuem pensant que les companyies no aportaran el mateix informe pericial en seu judicial que en via amistosa, perquè l’última frase no determina si els informes han de ser els mateixos o no.
7. Podràs sol·licitar un reconeixement forense malgrat no comptar amb una oferta motivada. Abans d’aquests últims canvis, només podies sol·licitar un reconeixement mèdic forense a l’Institut de Medicina Legal si comptaves amb una oferta motivada. Ara, sobre la base del que s’estableix en l’Art. 7.5, si disposes d’una resposta motivada indicant que el perjudicat no ha sofert lesions a causa de l’accident, també podràs sol·licitar aquest reconeixement forense. Aquest canvi obre la porta al fet que molts lesionats puguin reclamar sense la necessitat de contractar un perit particular.
8. El lesionat haurà de ser reconegut, des de la presentació de la sol·licitud als Instituts de Medicina Legal i Ciències Forenses, en el termini de tres mesos. S’afegeix un termini màxim de tres mesos per a ser reconegut pel mèdic forense. Esperem que, amb aquesta modificació, s’escurcin els terminis actuals, que en segons quines localitzacions poden ser de més d’un any.
9. No és necessari acudir al MASC (Mitjans Adequats de Solució de Controvèrsies) si s’ha realitzat una reclamació prèvia. Encara que era el lògic, s’agraeix aquest aclariment per a no demorar més les resolucions.
10. En cap cas es considerarà perjudicat el conductor responsable exclusiu de l’accident. Per exemple, en el supòsit d’un conductor responsable d’un accident en el qual causa la defunció d’un familiar, el conductor no tindrà dret a ser indemnitzat per la defunció del seu familiar.
11. Els perjudicats familiars de víctimes mortes, així com els de grans lesionats, tenen dret a ser rescabalats per les despeses de tractament mèdic i psicològic que rebin durant un màxim de dotze mesos per les alteracions psíquiques que, si és el cas, els hagi causat l’accident. Abans el màxim estava establert en 6 mesos.
12. Indemnització per seqüeles en cas de defunció del lesionat i abans de fixar-se la indemnització. En el cas de lesionats que sofreixin lesions com a amputacions, seccions medul·lars completes, resecció d’òrgans o estats de coma vigil o vegetatius crònics irreversibles o altres de gravetat anàloga, la irreversibilitat de la qual es pugui justificar sense esperar a l’estabilització de la lesió, i que morin transcorreguts almenys 30 dies des de la data de l’accident sense que s’haguessin estabilitzat les seqüeles, els seus hereus tindran dret a ser indemnitzats:
    • En concepte de dany immediat, pel 15% del perjudici personal bàsic i dels perjudicis particulars que corresponen al lesionat d’acord amb les taules 2.A.1, 2.A.2 i 2.B (amb excepció del de pèrdua de fetus a conseqüència de l’accident, que es rescabala en la seva integritat, i de la quantitat resultant de l’aplicació de la taula 2.C quant al lucre cessant i ajuda de tercera persona), si bé a comptar des de la data de l’accident fins a la defunció i només en relació amb els perjudicis personal bàsic i perjudicis particulars de les taules 2.A.1, 2.A.2 i 2.B.
    • És excepció i no són indemnitzats els perjudicis particulars per pèrdua de qualitat de vida prevists en l’article 107.
13. S’estableix que les Bases Tècniques Actuarials es revisaran cada cinc anys.
14. El barem s’actualitzarà sobre la base de l’IPC (Índex de Preus al Consum) en lloc de fer-ho sobre la base de l’Índex de Revaloració de les Pensions. Aquest canvi simplifica el que ja venia ocorrent des de 2021, any en què les pensions es van començar a actualitzar sobre la base de l’IPC.
15. Abans s’incrementava la indemnització al perjudicat per la pèrdua dels dos progenitors, actualment també s’indemnitza, encara que de manera distinta, si es perden dos familiars en el mateix accident. Es rescabala mitjançant un increment del vint-i-cinc per cent del perjudici bàsic per mort de cadascun dels familiars morts.
16. Nou escalonament més detallat, per temps de gestació, en les indemnitzacions per pèrdua de fetus. La pèrdua de fetus constitueix un perjudici particular que es rescabala amb la quantitat que fixa la taula i que percep el cònjuge. Aquesta quantitat és superior si la pèrdua del fetus té lloc una vegada transcorregudes dotze setmanes de gestació i encara major si la pèrdua del fetus té lloc transcorregudes 32 setmanes de gestació. El nou escalat s’aplica tant en els supòsits de pèrdua de fetus a conseqüència directa de la defunció de la víctima embarassada com per la pèrdua (únicament) del fetus a conseqüència del propi accident.
17. Per al càlcul del multiplicant en les taules del lucre cessant per mort, en cas de víctimes amb ingressos de treball personal o en situació de desocupació, sempre es tindrà en compte com a mínim un salari mínim interprofessional.
18. Es publica una nova Taula 1.C.H. per als perjudicats per la defunció d’una víctima que no obtenia ingressos per dedicar-se a les feines de casa.
19. S’inclou com a perjudici estètic importantíssim l’estat vegetatiu permanent i les tetraplegies més severes.
20. Canvia la descripció del Perjudici per Pèrdua de Qualitat de Vida Lleu. Queda de la següent manera: “El perjudici lleu és aquell en el qual la víctima perd la possibilitat de dur a terme activitat o activitats específiques del seu desenvolupament personal. El perjudici moral per la limitació o pèrdua parcial de l’activitat laboral o professional que es venia exercint es considera perjudici lleu amb independència del nombre de punts que s’atorguin a les seqüeles. En els altres casos, quan es produeixin seqüeles de sis o menys punts es presumeix que no existeix pèrdua de qualitat de vida, tret que el perjudicat l’acrediti.”
    
    Al nostre entendre l’actual definició és més beneficiosa per a les víctimes que l’anterior, no obstant això, creiem que, per la forma en què està redactat, continuarà sent motiu de discussió i controvèrsia.
21. Es valora per primera vegada el perjudici sexual del cònjuge o parella estable i compensa la substancial alteració que les seqüeles que pateix el lesionat li causen en la seva vida sexual o reproductiva. S’inclou en el mateix apartat que el Perjudici moral per pèrdua de qualitat de vida de familiars de grans lesionats.
22. Es valora per primera vegada el perjudici sexual del cònjuge o parella estable i compensa la substancial alteració que les seqüeles que pateix el lesionat li causen en la seva vida sexual o reproductiva. S’inclou en el mateix apartat que el Perjudici moral per pèrdua de qualitat de vida de familiars de grans lesionats.
23. Noves bases de càlculs per a les taules relatives a lucre cessant per incapacitat total. Es reconeixen trams més favorables: 55% fins als 45 anys, 70% des dels 45 fins als 55, i el 90% a partir dels 55 anys.
24. Nova descripció dels lesionats menors de trenta anys que no han accedit al mercat laboral. Es fa una descripció molt més àmplia, incloent de manera clara alguns perfils que abans difícilment eren acceptats per les companyies asseguradores. Per exemple, abans d’aquesta modificació, algunes companyies, pel fet d’haver treballat de manera esporàdica (típic treball d’estiu que realitzen els estudiants), consideraven que el lesionat ja havia accedit al mercat laboral, malgrat no tenir dret a percebre cap pensió pel poc temps cotitzat.
25. Els símptomes persistents temporals que subsisteixen després de l’estabilització i que estan cridats a curar-se a curt o mitjà termini també es valoren com a lesions temporals computant els efectes que produeixen i la seva durada fins a la seva total curació. Incorporació molt positiva, sens dubte. Ara bé, des de Accigest tenim clar que la interpretació de l’Article 134.2 i la manera d’acreditar el període donarà molt a parlar en el futur.
26. S’anul·la el límit d’un mes com a màxim en els supòsits de lucre cessant per lesions temporals en lesionats que es dediquen a les feines de la llar.
27. Noves bases de càlculs per a les taules relatives a lucre cessant per incapacitat total. Es reconeixen trams més favorables: 55% fins als 45 anys, 70% des dels 45 fins als 55, i el 90% a partir dels 55 anys.
28. Nova descripció dels lesionats menors de trenta anys que no han accedit al mercat laboral. Es fa una descripció molt més àmplia, incloent de manera clara alguns perfils que abans difícilment eren acceptats per les companyies asseguradores. Per exemple, abans d’aquesta modificació, algunes companyies, pel fet d’haver treballat de manera esporàdica (típic treball d’estiu que realitzen els estudiants), consideraven que el lesionat ja havia accedit al mercat laboral, malgrat no tenir dret a percebre cap pensió pel poc temps cotitzat.
29. Els símptomes persistents temporals que subsisteixen després de l’estabilització i que estan cridats a curar-se a curt o mitjà termini també es valoren com a lesions temporals computant els efectes que produeixen i la seva durada fins a la seva total curació. Incorporació molt positiva, sens dubte. Ara bé, des de Accigest tenim clar que la interpretació de l’Article 134.2 i la manera d’acreditar el període donarà molt a parlar en el futur.
30. S’anul·la el límit d’un mes com a màxim en els supòsits de lucre cessant per lesions temporals en lesionats que es dediquen a les feines de la llar.

Quan entren en vigor aquests canvis?

La llei entrarà en vigor el 26 de juliol de 2025.

Ara bé, segons la Disposició final novena c), les modificacions al títol IV s’aplicaran als accidents de circulació ocorreguts després de l’entrada en vigor d’aquesta llei. És a dir, l’aplicació de les noves taules únicament en els accidents ocorreguts partir del 26 de juliol de 2025 (inclòs aquest dia).

No obstant això, l’obligatorietat d’assegurament dels vehicles de mobilitat personal (patinets) entrarà en vigor el 2 de gener de 2026.

Conclusions

A Accigest hem rebut molt positivament aquesta última modificació del barem perquè en molts punts sembla millorar la protecció de les víctimes en accidents de trànsit. Ara bé, creiem que alguns punts ja controvertits no s’han resolt de forma prou clara i ho continuaran sent.

Les lletrades d’Accigest ens comprometem a estar al dia de qualsevol modificació que afecti els perjudicats d’accidents de trànsit, a fi de poder brindar el millor assessorament i acompanyament en la defensa dels nostres clients.