Indemnització per seqüeles en accidents de trànsit

Si com a conseqüència d’haver patit un accident de trànsit li han quedat seqüeles és possible que es trobi una mica desorientat sobre com s’han de valorar i quantificar, amb el present article intentarem resoldre tots els seus dubtes.

Segons el barem les seqüeles són aquelles deficiències físiques, intel·lectuals, orgàniques i sensorials i els perjudicis estètics derivats d’una lesió que persisteixen finalitzat el període de curació (alta mèdica), és a dir, un dany de durada indefinida.

En aquests casos, poden existir dos tipus de perjudicats que tenen dret a una indemnització: els propis lesionats i els familiars de grans lesionats que no poden dur a terme la major part de les activitats essencials de la vida.

Bé, com succeeix en la resta de partides indemnitzatòries, podem reclamar el perjudici personal bàsic, el perjudici personal particular i el perjudici patrimonial (que al seu torn es divideix en dany emergent i lucre cessant).

Perjudici personal bàsic per seqüeles (TAULA 2A)

Per saber la quantia a reclamar per seqüeles primerament haurem d’acudir al anomenat barem mèdic (Taula 2.A.1) en el qual surt indicat el nombre de punts assignat per cada seqüela (aquestes apareixen organitzades per la seva localització en el cos humà, de dalt a baix). Depenent de la seqüela en comptes d’indicar-nos un nombre de punts concret ens indicarà una forquilla amb un mínim i un màxim depenent de la seva intensitat. Tot i que aquest barem mèdic ens pugui servir d’orientació als advocats o gestors, qui ha de determinar el nombre de punts de cada seqüela ha de ser un metge especialista en la valoració del dany corporal.

Un cop obtinguda la suma total de punts (després d’aplicar la fórmula de Balthazard en el cas de que concorrin dos o més seqüeles de caràcter funcional, aplicació que veurem més endavant) haurem d’acudir al anomenat barem econòmic (Taula 2.A.2), on apareixerà la quantificació de la indemnització per lesions segons l’esmentat nombre total de punts i considerant l’edat del lesionat en el moment de l’accident.

Cal tenir en compte que en cas de que hi hagi seqüeles funcionals i seqüeles estètiques s’hauran d’avaluar i valorar de forma independent, sent la suma d’ambdues quantitats la indemnització bàsica a reclamar.

Aquests dos tipus de seqüeles es determinen de la manera següent:

Seqüeles funcionals

Hi ha unes regles generals d’aplicació del dany funcional (psicofísic, orgànic o sensorial) recollides en els Articles 97 a 100. Són les següents:

– Seqüeles concurrents: Quan es produeixen dos o més seqüeles funcionals en el mateix accident hem d’atendre a l’anomenada fórmula de Balthazard, on la “M” és la puntuació de la seqüela major i la “m” la puntuació de la seqüela menor, tenint en compte que si el resultat conté fraccions decimals s’arrodoneix a la unitat més alta.

[[(100 – M) x m] / 100] + M

Per exemple: Osteomielitis crònica de fèmur de 20 punts i material d’osteosíntesi fèmur de 7 punts.

[[(100 – 20) x 7] / 100] + 20 = 25,60 → 26 punts de seqüeles

En el cas de que hi hagi més de 2 seqüeles, es realitzen successius càlculs on la “M” és la puntuació resultant de l’operació immediatament anterior.

Per exemple: Osteomielitis crònica de fèmur de 20 punts, material d’osteosíntesi fèmur de 7 punts i limitació de la flexió plantar del turmell esquerre de 5 punts.

[[(100-20) x 5] / 100] + 20 = 24 punts de seqüeles

[[(100-24) x 7] / 100] + 24 = 29,32 → 30 punts de seqüeles

– Seqüeles interagreujants: Si les seqüeles concurrents afecten funcions comunes produint un agreujament de cadascuna d’elles per la seva recíproca influència, és a dir, si resulten afectats diversos membres o elements dels mateixos de funcionalitat idèntica, això implicarà que el resultat lesiu final sigui superior a la simple suma de les lesions concurrents pel que s’incrementarà en un 10% la puntuació obtinguda en la fórmula anterior.

Per exemple: Amputació del braç dret de 50 punts i amputació de la mà esquerra de 40 punts.

                     [[(100-50) x 40] / 100] + 50 = 70 punts + 10% = 77 punts se seqüeles

No s’han de confondre amb les seqüeles bilaterals, en què ja apareix la puntuació del seu efecte interagreujant.

Per exemple: Amputació dels dos braços (bilateral) = 85 punts.

– Seqüeles agreujants de l’estat previ: En aquells supòsits on la seqüela agreugi una patologia que ja patia el lesionat amb anterioritat, s’adjudicarà la puntuació prevista per a ella o, en el seu defecte, s’aplicarà la següent fórmula on la “M” és la puntuació de la seqüela en l’estat actual i la “m” la puntuació de la seqüela preexistent, tenint en compte que si el resultat conté fraccions decimals s’arrodoneix a la unitat més alta:

(M – m) / [1 – (m / 100)]

Per exemple: Limitació de la mobilitat de l’espatlla en abducció (mou més de 45º i menys de 90) de 7 punts preexistent i abolició de la mobilitat de l’espatlla omòplat fix de 25 punts a causa de l’accident de trànsit.

(25 – 7) / [1 – (7/100)] = 19,35 → 20 punts de seqüeles

Veiem, per tant, que en el sistema actual les lesions preexistents actuen com a factor de disminució de la indemnització bàsica.

Seqüeles estètiques

Es tracta del dany que afecta la imatge de la persona i l’empitjora, i pot ser estàtic (com una cicatriu) o dinàmic (com una coixesa).

S’estableix com a circumstància agreujant del perjudici estètic, la impossibilitat de corregir el mateix, i en cas de necessitar intervencions de cirurgia plàstica per reparar el dany també hauran de ser objecte d’indemnització de forma compatible amb la indemnització per les seqüeles.

La valoració es realitza en funció de diversos factors. Aquests són: el grau de visibilitat, l’atracció a la mirada, la reacció emotiva i la possible alteració de les relacions interpersonals del perjudicat.

Bé, segons les circumstàncies anteriors haurem de seleccionar la graduació corresponent a la repercussió estètica global:

• Importantíssim: es tracta de seqüeles molt greus com poden ser grans cremades o grans alteracions en la cara o al cos.
• Molt important: pot tractar-se de la paràlisi conjunta de les quatre extremitats del cos (tetraplegia) o l’amputació de dos extremitats com ara l’amputació dels dos braços.
• Important: és un perjudici de menor entitat que l’anterior i pot ser la paràlisi de la meitat inferior del cos (paraplegia) o l’amputació d’alguna extremitat com ara l’amputació d’una cama.
• Mitjà: com el que produeix l’amputació de més d’un dit, la coixesa o les cicatrius molt visibles a la zona facial (per ex. Una cicatriu al front, una altra al nas i una altra a la galta) o extenses a altres zones del cos (per ex. cicatriu de 20 cm al braç).
• Moderat: com el que produeix l’amputació d’un sol dit, la coixesa lleu, les cicatrius menys visibles que les anteriors a la zona facial (per ex. Una petita cicatriu a la galta) o les cicatrius en altres zones del cos també menys greus que les anteriors (per ex. cicatriu de 10 cm al braç).
• Lleuger: poden ser les petites cicatrius situades fora de la zona facial (per ex. Una cicatriu de 2 cm a l’esquena i una altra d’1 cm al colze).

Aquestes seqüeles es valoren segons la següent Taula:

Perjudici personal particular per seqüeles (TAULA 2B)

Segons les circumstàncies existeixen una sèrie de perjudicis que incrementen la indemnització bàsica per seqüeles, a continuació explicarem cadascun d’ells:

Danys morals complementaris al perjudici psicofísic, orgànic i sensorial

S’entenen ocasionats danys morals quan una única seqüela arriba almenys a 60 punts o el resultat de les concurrents arriba almenys a 80 punts. Un exemple podria ser la ceguesa valorada en 85 punts de seqüela.

En aquest cas, la forquilla indemnitzatòria està compresa des de 19.200 € fins a 96.000 €, havent de tenir en compte l’extensió i intensitat del dany i l’edat del lesionat.

Danys morals complementaris al perjudici estètic

En el cas de patir un perjudici estètic, s’entenen ocasionats danys morals quan el mateix arriba almenys a 36 punts. Un exemple podria ser una cremada de 4t grau valorada en 40 punts de seqüela.

La indemnització en aquest supòsit s’estén des de 9.600 € fins a 48.000 €, havent de valorar també l’extensió i intensitat del dany i l’edat del lesionat.

Perjudici Moral per pèrdua de qualitat de vida del lesionat (antigues invalideses)

La pèrdua de la qualitat de vida, definida a l’article 107, té lloc quan la víctima li queda impedida o limitada la seva autonomia personal a causa de les seqüeles i això li ocasiona un perjudici moral que pot ser molt greu, greu, moderat o lleu, segons la pèrdua d’autonomia que pateixi el lesionat:

• Molt greu: El lesionat perd la seva autonomia personal gairebé íntegrament en produir un menyscapte físic, intel·lectual, sensorial o orgànic, podent-li correspondre una indemnització des de 90.000 € fins a 150.000 €. Per exemple, si la persona queda tetraplègica.
• Greu: El lesionat perd la seva autonomia personal per realitzar algunes de les activitats essencials en el desenvolupament de la vida, aquestes són, menjar, beure, rentar-se, vestir-se, seure, aixecar-se i anar a dormir, controlar els esfínters, desplaçar-se, realitzar tasques domèstiques, gestionar dispositius, prendre decisions i realitzar altres activitats anàlogues relatives a l’autosuficiència física o psíquica. També s’inclou la pèrdua de possibilitat de realitzar una activitat laboral o professional (antiga incapacitat permanent absoluta). Bé, li podria correspondre una indemnització des de 40.000 € fins a 100.000 €. Per exemple, si el lesionat pateix l’amputació d’una cama i un braç i no pot desenvolupar cap activitat professional.
• Moderat: El lesionat perd la possibilitat de dur a terme una part rellevant de les seves activitats especifiques de desenvolupament personal, les quals es troben definides a l’article 54 del mateix barem, com ara les relatives al gaudi o plaer, a la vida de relació, a l’activitat sexual, l’oci i la pràctica d’esports, al desenvolupament d’una formació i a l’exercici d’una professió o treball (antiga incapacitat permanent total). En aquest cas, la indemnització va des de 10.000 € fins a 50.000 €. Per exemple, la paràlisi de tres dits de la mà esquerra si es tracta d’un músic que es dedicava professionalment a tocar el piano.
• Lleu: El lesionat (amb seqüeles de més de 6 punts) perd la possibilitat de realitzar activitats específiques personals (per exemple, anar al gimnàs, tocar un instrument musical com afició, etc.). També s’inclou la limitació o pèrdua parcial de l’activitat laboral o professional que venia exercint, sense necessitat que els seus seqüeles superin els 6 punts (antiga incapacitat parcial). El perjudici moral en aquest cas seria indemnitzat per una quantitat compresa entre 1.500 € i 15.000 €. Per exemple, un mosso d’esquadra a qui han de canviar de funcions dins de la unitat o especialitat en què es trobi per patir una lleu coixesa després de l’accident.

Els paràmetres per a la determinació de la quantia del perjudici són la importància i el nombre de les activitats que es vegin afectades, a més de l’edat del lesionat. No obstant això, seqüeles lleus poden provocar pèrdues greus de qualitat de vida i seqüeles greus poden provocar pèrdues de qualitat de vida menors que les esperades.

Perjudici Moral per pèrdua de qualitat de vida de familiars de grans lesionats

Com hem vist en la introducció, també hi ha un perjudici moral en els familiars de lesionats que han perdut pràcticament tota la seva autonomia personal, ja que han de prestar les oportunes cures i atendre de forma continuada a aquests lesionats. A aquests els correspondrà una indemnització que podrà anar de 30.000 € fins 145.000 € segons el grau d’atenció que requereixin per realitzar activitats essencials de la vida com menjar, beure, rentar-se, vestir-se, etc.

No obstant això, aquesta indemnització únicament podrà ser reclamada pel lesionat.

Pèrdua de fetus a conseqüència de l’accident

En cas de pèrdua de fetus, la indemnització variarà depenent de si havien transcorregut o no 12 setmanes des de la gestació. Ascendirà a 15.000 € si la pèrdua va tenir lloc a les primeres 12 setmanes i a 30.000 € si va tenir lloc després.

Perjudici excepcional

Els perjudicis rellevants que hagin estat ocasionats per circumstàncies singulars i no estiguin contemplats s’han d’indemnitzar proporcionalment, amb un límit màxim del 25% de la indemnització per perjudici personal bàsic.

Com a exemple d’aquest perjudici excepcional la doctrina sol posar el del ciutadà japonès que es veu impossibilitat per realitzar la seva salutació tradicional que per a ells és una mostra bàsica de bona educació o el ciutadà canari que viu a la península i la família continua residint a Canàries i es veu impossibilitat per viatjar en avió.

A la propera entrada del nostre bloc tractarem el perjudici patrimonial ocasionat per seqüeles i la forma de calcular la corresponent indemnització per les mateixes.

Perjudici patrimonial causat per les seqüeles (TAULA 2.C)

A continuació els mostrarem, de la manera més senzilla possible, com s’ha de calcular una indemnització per perjudici patrimonial causat per les seqüeles derivades d’un accident de trànsit, tenint en compte que aquest al seu torn es divideix en dany emergent i lucre cessant.

Per conèixer la quantia a reclamar per perjudici patrimonial per seqüeles és necessari acudir a la Taula 2C, en la qual apareixen distingides les despeses que han suposat un dany emergent i es fa remissió expressa a les taules que quantifiquen el lucre cessant causat.

Dany emergent causat per les seqüeles

El dany emergent són les despeses provocades arran de les seqüeles de l’accident de trànsit i que, per això, han de rescabalar-se. Vegem.

En aquest apartat, el barem fa referència a les següents despeses (articles 113 a 125):

Despeses d’assistència sanitària futura que siguin previsibles respecte a les seqüeles (Taula 2.C.1)

Les prestacions sanitàries que necessiti el perjudicat de forma vitalícia després de la estabilització de les lesions, tant en l’àmbit hospitalari i ambulatori com en l’àmbit domiciliari, tenen un valor econòmic que serà abonat per les companyies asseguradores directament als serveis públics de salut (o centres sanitaris privats que hagin subscrit concerts sanitaris).

Aquestes despeses seran compensades, en tot cas, si es tracta de les següents seqüeles:

• Estat de coma vigil o vegetatiu crònic.
• Seqüeles neurològiques greus i molt greus.
• Lesions medul·lars valorades com a mínim en 50 punts.
• Amputacions o altres seqüeles que necessitin una pròtesi.

A part d’en aquestes seqüeles concretes, les despeses també seran compensades si la valoració de la seqüela patida és igual o superior a 50 punts i, en cas d’existir seqüeles concurrents o interagreujants, si és igual o superior a 80 punts. En el supòsit de seqüeles iguals o superiors a 30 punts que requereixin un tractament diari, les despeses s’han d’acreditar mitjançant perícia mèdica.

Despeses ocasionades per la necessitat de pròtesis i ortesis

El import de les pròtesis i ortesis que necessiti el lesionat al llarg de la seva vida li serà abonat directament a aquest, sempre que s’acrediti mitjançant el corresponent informe mèdic, havent de tenir en compte que el límit per recanvi és de 50.000€.

Per valorar aquestes despeses es tindrà en compte el cost de la pròtesi i ortesis, però també el tipus de seqüela, l’edat del lesionat i la periodicitat de la seva renovació.

Si la indemnització corresponent a aquest concepte es vol reclamar en forma de capital (en un sol pagament) haurem multiplicar el cost de la pròtesi pel coeficient que ens correspongui d’acord amb la Taula TT3.

Despeses de rehabilitació domiciliària i ambulatòria

En aquest cas, cal distingir entre la rehabilitació futura en règim hospitalari (article 114) i la rehabilitació futura domiciliària i ambulatòria (article 116). En el primer cas, les despeses seran abonades als centres de salut mentre que, en el segon cas, les despeses seran rescabalades al lesionat, sempre que s’acrediti mitjançant informe mèdic i tenint en compte el import màxim indemnitzable segons el tipus de seqüela:

• Estats vegetatius crònics i tetraplegies igual o superior de C-4: fins a 13.500€ anuals.
• Tetraplegies o si coincideixen tetraparesies greus, seqüeles greus del llenguatge i trastorns greus neuropsicològics: fins a 9.500€ anuals.
• Resta de supòsits: fins a 5.850€ anuals.

Aquestes despeses, si es prefereix, es podran reclamar en forma de capital, basant-nos en la Taula TT1.

Despeses per pèrdua d’autonomia personal (incloses les despeses d’ajuda d’una tercera persona)

La pèrdua d’autonomia personal molt greu o greu pot implicar la necessitat d’ajudes tècniques, obres d’adequació de l’habitatge i / o el increment dels costos de mobilitat (articles 117 a 119). Vegem:

– Ajudes tècniques o productes de suport: Aquestes despeses seran abonades directament al lesionat si existeix el corresponent informe mèdic que indiqui la seva necessitat amb caràcter vitalici i s’indemnitzaran amb un màxim de 150.000€.

Per a la seva valoració es tindrà en compte el cost de les ajudes, però també el tipus de seqüela, l’edat del lesionat i la periodicitat de la seva renovació.

– Adequació de l’habitatge (inclosos els mitjans tècnics): Es rescabalarà el import de les obres o si s’hagués de comprar o llogar un habitatge adaptat, es rescabalarà la diferència de les dues vivendes i les despeses generades fins al límit de 150.000€.

– Increment dels costos de mobilitat: Aquests costos es rescabalaran amb un màxim de 60.000€ tenint en compte el grau de mobilitat, la possibilitat d’adaptació del vehicle o necessitat d’adquisició d’un de nou adaptat, l’edat del lesionat i les futures adaptacions que pugui necessitar i el sobre cost del desplaçament si no pogués utilitzar vehicle propi ni transport públic.

– Despeses d’ajuda d’una tercera persona: s’indemnitzaran les prestacions no sanitàries (siguin o no retribuïdes) que pugui necessitar el lesionat quan la seqüela funcional sigui de 50 punts o més, quan les seqüeles concurrents resultin en 80 punts o més, o finalment, si tot i tenir menor puntuació s’ha vist afectada de manera especial l’autonomia personal. No obstant això, aquesta ajuda podrà ser substituïda per atenció sanitària o sociosanitària si l’asseguradora decideix assumir les despeses assistencials.

Aquestes despeses es troben regulades a la Taula 2C2 i a la Taula 2C3. Vegem:

La primera taula fa referència a les hores diàries d’ajuda que es preveuen segons el tipus de seqüela i en cas d’existir diverses seqüeles que requereixin aquest ajut estarem al següent:

• En seqüeles que necessitin fins a 6 hores, se sumarà a les hores de la seqüela major, el 50% d’hores de les altres seqüeles.
• En seqüeles que necessitin més de 6 hores, se sumarà a les hores de la seqüela major, el 25% d’hores de les altres seqüeles.
• Si resulta agreujat un estat previ s’aplicarà la següent fórmula on “H” és el resultat de les sumes anteriors i “h” són les hores associades a l’estat previ:

(H – h) / [1 – (h / 100)]

I la segona taula, fixa el import de la indemnització atenent a les hores i a l’edat del lesionat, tenint en compte que a partir dels 50 anys hi ha un factor corrector d’augment. Concretament, de 50 a 60 anys s’aplica un increment del 1,10; de 60 a 70 anys un increment del 1,15; i a partir de 70 anys d’1,30.

Lucre cessant causat per les seqüeles

El lucre cessant derivat de les seqüeles és el guany que es deixarà d’obtenir en un futur com a conseqüència d’haver-les patit.

En base al barem es distingeixen tres tipus de perjudicats: els lesionats que pateixen una pèrdua d’ingressos de treball personal; els lesionats menors de 30 anys pendents d’accedir al mercat laboral; i finalment, els lesionats dedicats exclusivament a les tasques de la llar.

Vegem a continuació com s’ha de calcular el lucre cessant derivat de les seqüeles:

En els lesionats que pateixen una pèrdua d’ingressos de treball personal

Per calcular el lucre cessant s’han de tenir en compte els ingressos nets percebuts durant l’any anterior a la producció de l’accident o la mitjana dels 3 anys anteriors al moment de l’accident, sempre que aquesta sigui superior. En cas d’estar en situació d’atur es tindran en compte les prestacions percebudes i de no haver-les rebut, el salari mínim interprofessional anual. En tots els casos es tindrà en compte com a mínim aquest salari mínim interprofessional anual.

Ara bé, en funció del grau d’incapacitat laboral el percentatge del perjudici dels seus ingressos serà diferent, és a dir:

• Incapacitat absoluta per realitzar qualsevol treball: perjudici del 100%.
• Incapacitat total que li impossibiliti realitzar el seu treball habitual: perjudici del 55% fins als 55 anys i perjudici del 75% a partir dels 55 anys.
• Si les seqüeles disminueixen en un 33% o més els seus ingressos o el rendiment normal en el treball (parcial): perjudici equivalent al import de dos anys.

Tot això es troba ja regulat i pre calculat a la Taula 2C4 (per la incapacitat absoluta), a la Taula 2C5 (per la incapacitat total) i a la Taula 2C6 (per la disminució parcial d’ingressos en el treball). Per a la seva aplicació s’ha de tenir en compte que si el import de l’ingrés net del perjudicat es troba entre dos nivells haurem de atenir-nos al límit superior.

En els lesionats menors de 30 anys pendents d’accedir al mercat laboral

El lucre cessant només es tindrà en compte en cas d’incapacitat absoluta o total i començarà a comptar a partir dels 30 anys d’edat.

Si es tracta d’una incapacitat absoluta per realitzar qualsevol tipus de treball, es tindrà en compte un salari mínim interprofessional anual i mig (1,5 SMI) i si es tracta d’una incapacitat total que li impossibilita en gran part, el 55% de la quantitat anterior (0,8 SMI). No obstant això, si el lesionat té una formació superior, podrà incrementar el import fins a un 20%.

El import a indemnitzar es troba ja regulat a la Taula 2C7 (per la incapacitat absoluta) i a la Taula 2C8 (per la incapacitat total). Hem de tenir en compte que si el ingrés net del lesionat es troba entre dos nivells haurem de reclamar el import del lucre corresponent al límit superior.

En els lesionats dedicats exclusivament a les tasques de la llar

De la mateixa manera, només es tindrà en compte el lucre cessant en els supòsits d’incapacitat absoluta o total i des del moment d’estabilització de les seqüeles.

En el primer cas (absoluta), la contribució al sosteniment de la unitat familiar serà equivalent a un salari mínim interprofessional anual (1 SMI), el qual es veurà incrementat en un 10% per cada persona menor d’edat, discapacitat o major de 67 anys si la família està composta per més de 2 persones, encara que no podrà superar mai un salari mínim interprofessional i mig (1’5 SMI). I en el segon cas (total), si li impossibilita a realitzar les principals tasques de la llar, es computarà el 55% de la quantitat anterior (0,55 SMI).

Un cop sapiguem el ingrés net (fictici) haurem d’aplicar-lo a la Taula 2C4 (per la incapacitat absoluta) i a la Taula 2C5 (per la incapacitat total), al import resultant del lucre cessant haurem d’aplicar un increment del 25%. Aquest increment s’ha d’aplicar ja que les taules han estat confeccionades tenint en compte que un treballador amb ingressos tributari d’una incapacitat total o absoluta sempre percebrà una pensió però un lesionat dedicat a les tasques de la llar no.

*Nota important: En el present artícle s’han aplicat imports del barem de l’any 2016.

Si arran d’un accident de trànsit li han quedat seqüeles de certa importància i precisa d’assessorament no dubti en contactar amb els advocats especialistes en accidents de trànsit d’Accigest.