Reclamació d’indemnització per atropellament

Ha patit un atropellament com a vianant?

Resulta evident que els vianants són sempre la part més vulnerable quan es produeix qualsevol accident de trànsit.

En molts casos, les persones que han estat víctimes d’un atropellament no arriben a reclamar cap indemnització perquè creuen, en ocasions de forma errònia, que són les responsables del mateix.

No obstant això, l’actual sistema legal està configurat per a protegir la part més feble (en aquest cas, el vianant), en la mesura del possible. Sent així, resulta que en la majoria d’atropellaments es pot reclamar una indemnització per a la víctima. Això sí, excepte en aquells casos en que es pugui demostrar que l’atropellament ha passat “per culpa exclusiva del vianant”.

Si com a vianant ha patit lesions com a conseqüència d’un atropellament, tingui en compte que probablement tingui dret a percebre una indemnització. La reclamació d’aquesta indemnització pot estar coberta per la seva Assegurança de la Llar, la qual li proporcionarà la defensa jurídica necessària per a aquest supòsit, i pot designar lliurement a un advocat que el representi i que porti a terme la reclamació de la corresponent indemnització.

Aquesta indemnització es calcularà segons el que estableix el sistema per a la valoració dels danys i perjudicis causats a les persones en accidents de circulació (Llei 35/2015, de 22 de setembre, de reforma de sistema per a la valoració dels danys i perjudicis causats a les persones en accidents de circulació).

En quins casos pot reclamar una indemnització per un atropellament?

Tal com veníem avançant, serà possible reclamar una indemnització per atropellament llevat del cas que sigui possible demostrar una responsabilitat exclusiva del vianant.

Així doncs, per exemple, si el vianant creuava pel lloc adequat (això és, un pas de vianants) o si va ser atropellat en un lloc no habilitat per a la circulació de vehicles, tindrà dret a ser indemnitzat pel total de la indemnització que li correspongui per part de la companyia asseguradora de el vehicle.

No obstant això, si per exemple el vianant estigués creuant una via per lloc no habilitat, de manera incorrecta, però al seu torn el conductor del vehicle circulés sobrepassant el límit de velocitat permès, en aquest supòsit s’hauria d’establir un percentatge de concurrència de culpes entre les parts implicades (per una banda, del vianant i, per l’altra, del conductor del vehicle).

En aquest exemple, si s’arribés a establir que en l’ocurrència de l’atropellament el percentatge de responsabilitat de el vehicle és del 75% i, el del vianant, del 25%, la indemnització del vianant es veuria reduïda en aquest 25%.

Aquests supòsits són aplicables tant si el causant del sinistre és un vehicle de motor (turisme, motocicleta, etc.) com si es tracta, per exemple, d’una bicicleta o patinet.

Indemnització per atropellament

En un atropellament, el sistema per establir la indemnització serà el mateix que en qualsevol altre accident de trànsit, havent de recórrer al Reial Decret Legislatiu 8/2004, de 29 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei sobre responsabilitat civil i assegurança en la circulació de vehicles de motor, modificat per la Llei 35/15 de reforma de sistema per a la valoració de danys i perjudicis causats a les persones en accidents de circulació.

Per poder efectuar la corresponent reclamació pels perjudicis causats, és important diferenciar entre els perjudicis patrimonials i no patrimonials suportats, així com els diferents conceptes indemnitzables.

Per a això, és important tenir en compte les lesions patides, el temps invertit en la seva curació, les possibles seqüeles que restin en el moment de l’alta i la manera en què aquestes incideixen en el normal desenvolupament de la vida del perjudicat.

Les partides indemnitzatòries més habitual són les següents:

1. Indemnització per lesions temporals en un atropellament:

Es busca rescabalar el període de temps necessari per a la curació o estabilització de les lesions. En aquest sentit, hem de diferenciar quatre tipologies de dies::

• Dies de perjudici particular molt greu:

  Són aquells en què la persona lesionada ha perdut la seva autonomia personal per dur a terme pràcticament la totalitat de les activitats essencials de la vida diària.

  Es tractaria, per exemple, d’un ingrés a l’UCI.

  L’import per dia molt greu serà de 105,35 euros.

• Dies de perjudici particular greu:

  Es tracta dels dies en què la pèrdua de l’autonomia personal del lesionat afecta una part rellevant de les activitats essencials de la vida ordinària, o bé a la major part de les activitats específiques del seu desenvolupament personal.

  Seria equiparable a aquells dies en què ha estat necessari un ingrés hospitalari.

  L’import per dia greu serà de 79,02 euros.

• Dies de perjudici particular moderat:

  En aquest cas, la pèrdua de l’autonomia del perjudicat afecta una part rellevant de les activitats ordinàries i específiques de la seva vida.

  És molt habitual relacionar els dies de perjudici particular moderat a aquells en els que l’accidentat s’ha vist obligat a cursar baixa laboral.

  L’import per dia moderat serà de 54,78 euros.

• Dies de perjudici personal bàsic:

  Tenen aquesta categoria la resta de dies que comprenguin el període de tractament curatiu, això és fins a l’alta mèdica per curació o estabilització de les lesions, sempre que no encaixin en cap dels supòsits anteriorment citats.

  L’import per dia bàsic serà de 31,61 euros.

També són indemnitzables les intervencions quirúrgiques que s’hagin de prestar a la persona lesionada com a conseqüència de les lesions sofertes.

2. Indemnització per seqüeles produïdes per un atropellament:

Les seqüeles són aquelles deficiències físiques, intel·lectuals, orgàniques i sensorials i els perjudicis estètics conseqüència d’una lesió que persisteixen un cop finalitzat el període de curació.

Les seqüeles poden ser moltes i molt variades, per la qual cosa és important estar a el contingut de la Taula 2.A.1. de la Llei 35/2015, de 22 de setembre, de reforma de sistema per a la valoració dels danys i perjudicis causats a les persones en accidents de circulació, on es regula cada tipus de seqüela i es determina la forquilla de puntuació que les mateixes mereixen.

La persistència de seqüeles i la puntuació que correspon a cadascuna d’elles ha de ser determinada per un perit metge especialista en valoració de el dany corporal, a fi de poder determinar l’import exacte que mereixerà cada lesionat.

Així mateix, la determinació de la indemnització per les seqüeles es calcula d’acord amb el barem econòmic contingut a la Taula 2.A.2., en què les files de puntuació i les columnes d’edat expressen l’extensió i la intensitat del perjudici i la seva durada.

D’altra banda, si les referides seqüeles causen un impediment o limiten el desenvolupament de l’autonomia personal del lesionat, serà possible reclamar indemnització pel concepte denominat “pèrdua de qualitat de vida”, amb més o menys valoració econòmica en funció de l’afectació real en la vida de la persona perjudicada.

3. Indemnització per perjudici patrimonial per un atropellament:

A més dels danys corporals, és possible reclamar tots aquells altres danys o perjudicis de caràcter econòmic que l’atropellament hagi pogut causar.

Així doncs, hem de distingir entre el lucre cessant, això són els guanys deixats de percebre pel fet d’haver tingut l’accident, i el dany emergent, que es relaciona amb les despeses addicionals que s’han de suportar a causa del sinistre.

Així mateix, tots aquells objectes personals o pertinences danyades com a conseqüència de l’atropellament, com poden ser la roba o el telèfon mòbil, també podran ser objecte de reclamació.

Exemple d’indemnització per atropellament

Proposem el següent exemple:

Carles Díaz, de 55 anys d’edat, es disposa a creuar per un pas per a vianants quan és atropellat per una motocicleta. A conseqüència de l’accident, en Carlos és traslladat d’urgència a l’hospital, on està ingressat dos dies en observació i, després de l’alta hospitalària, es troba en situació de baixa laboral fins a tres mesos després de l’accident. Un cop donat d’alta laboral, continua en rehabilitació uns altres dos mesos fins a la seva completa recuperació. La seva lesió principal consisteix en fractura de peroné. Un cop acaba tot el tractament de rehabilitació, queda totalment recuperat, encara que li resta una cicatriu a la cama, resultat de la fricció amb l’asfalt. A més dels seus danys físics, en Carles ha incorregut en pèrdues econòmiques reflectides en la nòmina durant el temps de baixa laboral (800 euros), ha hagut d’invertir 100 euros en productes de farmàcia, i se li van fer malbé els pantalons que portava (valorats en 50 euros).

DESGLOSSAMENT DE LA INDEMNITZACIÓ:

• 2 dies greus x 79,02 € euros = 158,04 euros
• 89 dies moderats x 54,78 euros = 4.875,42 euros
• 61 dies bàsics x 31,61 euros = 1.928,21 euros
• 3 punts de seqüela (perjudici estètic lleuger) = 2.399,15 euros
• Lucre cessant = 800 euros
• Despeses de farmàcia = 100 euros
• Pantalons fets malbé (aplicant una depreciació per l’ús) = 25 euros

TOTAL INDEMNITZACIÓ = 10.285,82 euros

Quant es triga a cobrar una indemnització per atropellament?

La quantificació total del dany causat no pot realitzar-se fins que la persona lesionada ja ha estat estabilitzada definitivament.

Això vol dir que, fins que no es cursa l’alta mèdica definitiva, no es pot formalitzar l’oportuna reclamació per tots els perjudicis ocasionats.

No obstant això, no s’ha de deixar de banda la importància de realitzar moltes altres gestions abans de la referida reclamació, com ara la localització i obtenció de l’atestat policial, determinades comunicacions amb les companyies d’assegurances implicades, etc.

A més, quan es produeixen lesions d’una certa gravetat, hi ha la possibilitat de reclamar a les companyies d’assegurances que ofereixin avanços de la indemnització final, amb anterioritat a la curació de les lesions. És el que formalment s’anomena “pagament a compte”, que es tradueix en l’oferiment d’una determinada quantitat de diners que permetrà el perjudicat cobrar part de la indemnització definitiva sense haver d’esperar a curar definitivament. L’acceptació d’aquesta quantitat, no implica cap renúncia a continuar reclamant quantitats majors un cop cursada l’alta mèdica.

Una vegada efectuada la corresponent reclamació, la companyia d’assegurances responsable disposa d’un termini legal de tres mesos per cursar la corresponent Oferta Motivada (o Resposta Motivada).

Un cop rebudes l’Oferta o Resposta Motivada, en aquest termini de tres mesos, poden donar-se diversos escenaris:

• Si l’oferta és adequada, es gestionarà el cobrament de la indemnització, i en qüestió d’uns dies el perjudicat rebrà l’ingrés en el seu compte.
• Si l’oferta és millorable, es podrà iniciar un període de negociacions (que no compta amb límit temporal establert), fins arribar a un acord amistós. El que es demori aquesta gestió dependrà de la bona voluntat de la companyia d’assegurances i de la seva predisposició per arribar a una solució amistosa. Un cop assolit l’acord, l’ingrés de la indemnització serà qüestió de dies.

  En aquest punt volem ressenyar que hi ha la possibilitat d’acceptar l’oferiment econòmic cursat inicialment per la companyia, sense que això impliqui cap renúncia a continuar reclamant posteriorment per tots aquells perjudicis suportats, com a “pagament a compte”.

• Si no hi ha possibilitat d’acord, el cobrament de la indemnització es podrà demorar diversos mesos o, fins i tot, anys. La impossibilitat d’arribar a una solució extrajudicial amb la companyia obligarà el perjudicat a haver de ser visitat per un metge forense de l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses i / o a interposar una demanda judicial. En els dos casos, l’experiència ens diu que la gestió es demorarà notablement. De vegades, es triga més d’un any des que es presenta la sol·licitud de reconeixement forense o des de la presentació de la demanda, fins a la resolució del cas.

  També en aquest supòsit hi ha la possibilitat d’acceptar com a “pagament a compte” la quantitat econòmica que la companyia asseguradora estigui disposada a assumir, abans de tramitar la sol·licitud de valoració per metge forense o bé abans d’interposar la demanda al Jutjat.

En conclusió: La durabilitat del tràmit de reclamació i cobrament de la indemnització dependrà de diversos factors. En un cas favorable, amb bona predisposició per part de l’asseguradora i agilitat en les gestions, es podria arribar a un bon acord i cobrar la indemnització en qüestió d’un o dos mesos des de la data de reclamació. Però en el pitjor dels casos, si cal recórrer a l’Institut de Medicina Legal o presentar una demanda judicial, la tramitació pot allargar perfectament entre un i dos anys.

Principal problemàtica en atropellaments

Alguns dels problemes que pot plantejar un supòsit de atropellament són els següents:

• En el cas que es produeixi un atropellament i el conductor del vehicle es doni a la fuga, es podrà reclamar a el Consorci de Compensació d’Assegurances la corresponent indemnització, però per a això serà imprescindible justificar l’ocurrència de l’accident. Per això, en aquests casos serà imprescindible comptar amb un atestat policial o testimonis que haguessin presenciat els fets.
• Quan l’atropellament és causat pel conductor d’una bicicleta o patinet, supòsit en el qual no és obligatori comptar amb una assegurança de responsabilitat civil, poden trobar-se més dificultats per fer efectiu el cobrament de la indemnització. Si el conductor disposa d’una pòlissa de l’assegurança de la Llar que cobreixi aquests fets, serà l’assegurança qui es faci càrrec del pagament, però en cas contrari l’efectivitat del cobrament de la indemnització dependrà sovint de la solvència del causant.
• De vegades, no resulta evident determinar el grau de responsabilitat de les parts implicades en un atropellament (és a dir, del vianant i del conductor del vehicle), pel que és recomanable tractar de deixar clares a la Declaració Amistosa d’Accident les circumstàncies del que ha passat i, en cas que hi hagi diferents versions, s’aconsella trucar a l’autoritat competent perquè instrueixi un atestat policial.

Consells per a després de patir un atropellament

• En cas que el conductor causant de l’atropellament no assumeixi la seva responsabilitat en el mateix i no estigui d’acord amb signar la Declaració Amistosa d’Accident, és aconsellable contactar amb l’autoritat competent per què aixequi atestat.
• En el mateix sentit, si el vehicle causant es dóna a la fuga, serà imprescindible trucar a la policia perquè instrueixi l’atestat policial. També és aconsellable guardar les dades de possibles testimonis dels fets.
• És important ser atès en un centre mèdic abans del transcurs de 72 hores després de l’ocurrència de l’accident.
• No oblidi guardar i fer fotografies de totes aquelles pertinences que se li haguessin pogut fer malbé com a conseqüència de l’atropellament, ja que les mateixes seran reclamables.
• Si intervinguessin agents de l’autoritat, recomanem indicar expressament què pertinences han resultat amb danys, perquè deixin constància en l’atestat.

Si ha resultat perjudicat com a conseqüència d’un atropellament i té dubtes sobre els seus drets o sobre com ha de procedir, no dubti en contactar amb ACCIGEST.

El nostre equip d’especialistes en la tramitació d’aquesta classe d’accidents l’aconsellarà i estarà al seu costat en tot el procés, per tal d’obtenir la major indemnització possible.