Per què la companyia d’assegurances no m’indemnitza tots els dies de curació?

¿Por qué la compañía de seguros no me indemniza todos los días de curación? - Accigest

La companyia està obligada a pagar-me cada dia que he estat curant-me?

Per què no m’han pagat cada dia de tractament, des del primer fins al darrer?

Quan tinc dret a cobrar com a indemnització per un accident?

Aquestes són algunes de les preguntes per excel·lència a les què habitualment ens enfrontem els advocats especialitzats en accidents de trànsit.

No obstant això, no són preguntes que es puguin respondre sense haver realitzat prèviament un exhaustiu estudi de la documentació mèdica de la persona lesionada, ja que l’aproximació de la quantitat que es pot percebre en concepte d’indemnització depèn de molts i diversos factors que incideixen directament en la valoració del dany causat.

Així, doncs, algunes de les qüestions que poden afectar directament l’import que finalment es podrà percebre, en relació amb els danys corporals (i més concretament, respecte al temps de curació valorat), són les següents:

  • Tipus de lesió (per exemple: cervicàlgia, fractura de tíbia, etc.).
  • Moment d‟inici del tractament rehabilitador/curatiu (per exemple: dues setmanes després de la producció de l’accident, un mes després de la producció de l’accident, etc.).
  • Nombre de sessions de rehabilitació realitzades (per exemple: 10, 30, 60, etc.).
  • Freqüència per fer aquestes sessions (per exemple: una a la setmana, tres a la setmana, etc.).
  • Evolució del procés de curació.
  • Pèrdua temporal de l’autonomia personal per dur a terme una part rellevant de les activitats específiques de desenvolupament personal del perjudicat (per exemple: immobilització d’una extremitat, incapacitat temporal per al desenvolupament de l’activitat professional, etc.).
  • Antecedents mèdics del pacient.
  • Etc.

Així doncs, tenint en compte tots aquests factors, hi ha la possibilitat que dues persones que haguessin tingut un accident el mateix dia i haguessin cursat alta mèdica el mateix dia, no percebin exactament la mateixa indemnització, en haver altres qüestions rellevants que variaran en tots dos casos.

Vegem-ne diversos exemples:

Exemple 1:

La Laura i el Pedro tenen un accident el 01/01/2022, com a conductora i ocupant d’un turisme, resultant amb lesions consistents en cervicàlgia.

Tots dos comencen rehabilitació el dia 10/01/2022, i acaben el tractament el 20/03/2022, sense seqüeles al moment de l’alta.

La Laura realitza entre 3 i 4 sessions de rehabilitació a la setmana, però el Pedro, per qüestions laborals, únicament pot fer entre 1 i 2 sessions a la setmana, ja que no té possibilitat de compaginar un tractament més seguit.

Encara que tots dos hagin iniciat i acabat el tractament en la mateixa data, probablement la Laura percebrà una major indemnització, en haver fet un tractament més constant, continu i amb un nombre més gran de sessions.

En aquest supòsit, les indemnitzacions podrien ser les següents:

  • Laura: 79 dies de perjudici personal bàsic a raó de 32,91 €/dia = 2.599,89 €
  • Pedro: 45 dies de perjudici personal bàsic a raó de 32,91 €/dia = 1.480,95 €

Exemple 2:

El Joan i la Mariona tenen un accident el 01/01/2022, com a conductor i ocupant d’un turisme, resultant amb lesions consistents en cervicàlgia.

Tots dos comencen rehabilitació el dia 10/01/2022, i acaben el tractament el 20/03/2022, sense seqüeles al moment de l’alta.

Encara que duen a terme el mateix nombre de sessions (ens 3 i 4 a la setmana), el Joan ha de cursar baixa laboral, perquè té una ocupació física (sector de la construcció) i la seva lesió li impedeix treballar mentre es recupera de les seves lesions, durant tot el període de curació.

La Mariona, per la seva part, treballa en una oficina, i la seva lesió no li impedeix continuar treballant, per la qual cosa no cursa baixa laboral.

En aquest cas, és probable que el Joan rebi una indemnització més gran que la Mariona.

En aquest supòsit, les indemnitzacions podrien ser les següents:

  • Joan: 79 dies de perjudici personal particular moderat a raó de 57,04 €/dia = 4.506,16 €
  • Mariona: 79 dies de perjudici personal bàsic a raó de 32,91 €/dia = 2.599,89 €

Exemple 3:

Martín i Arturo són atropellats per un turisme quan passaven per un pas de vianants, el 01/01/2022.

Tots dos resulten policontusionats.

En Martín té una evolució molt favorable, segons el tractament que li prescriuen i que realitza (amb una durada de tres mesos, fins al 01/04/2022), però l’Arturo, per la seva banda, a partir del primer mes i mig no millora, la seva lesió queda estancada a partir del 15/02/2022.

En aquest cas, és probable que el Martín sigui indemnitzat per un major temps de recuperació, en haver realitzat un tractament plenament efectiu per a la seva recuperació, mentre que l’Arturo podria ser indemnitzat per un menor temps de curació (al no ser efectiu part del tractament, ja que no hi ha una millora per la seva banda) però amb seqüeles.

En aquest supòsit, les indemnitzacions podrien ser les següents:

  • Martín: 91 dies de perjudici personal bàsic a raó de 32,91 €/dia = 2.994,81 €
  • Arturo: 46 dies de perjudici personal bàsic a raó de 32,91€/dia (1.513,86€) i un punt de seqüela funcional (880,40€, en tenir l’Arturo 35 anys en el moment de l’accident) = 2.394, 26€

Exemple 4:

La Silvia i la Inés tenen un accident el 01/01/2022, com a conductora i ocupant d’un turisme, resultant amb lesions consistents en cervicàlgia.

La Silvia inicia rehabilitació el 10/01/2022 però la Inés no pot iniciar el tractament fins el 27/01/2022 perquè el centre mèdic que ha escollit no té disponibilitat per atendre-la abans d’aquesta data.

Totes dues cursen alta mèdica el 18/03/2022, havent realitzat una mitjana de 3 sessions a la setmana, des de l’inici del tractament.

En aquest cas, és probable que la Silvia sigui indemnitzada per un major temps de recuperació, en haver iniciat el tractament rehabilitador en un termini òptim i esperable, mentre que la Inés podria ser indemnitzada per un menor temps de curació, en haver-se demorat l’inici de la seva recuperació efectiva, sense justificació mèdica.

En aquest supòsit, les indemnitzacions podrien ser les següents:

  • Silvia: 77 dies de perjudici personal bàsic a raó de 32,91 €/dia = 2.534,07 €
  • Inés: 60 dies de perjudici personal bàsic a raó de 32,91€/dia = 1.974,60€

En aquests casos, podem apreciar la diferència entre els conceptes de “medicina clínica” i “medicina legal”.

La medicina clínica consisteix en el tractament mèdic que es realitza per curar o estabilitzar una lesió patida.

Per exemple: He realitzat 20 sessions de rehabilitació en un temps total de 5 mesos per curar una cervicàlgia.

Per la seva banda, la medicina legal i forense es defineix com “el conjunt de coneixements mèdics i biològics necessaris per a la resolució dels problemes que planteja el dret, tant en l’aplicació pràctica de les lleis, com en el perfeccionament i l’evolució” (Juan Antonio Gisbert Calabuig, metge, catedràtic de Medicina Legal i Toxicologia).

Per exemple: En el cas anterior (20 sessions en 5 mesos), es podria traduir en una valoració medicolegal de 60 dies de perjudici personal bàsic, perquè és el temps suficient per curar aquest tipus de lesió, d’acord amb el nombre de sessions realitzades, ja que el tractament de 20 sessions en 5 mesos podria haver-se allargat més del necessari per causes no justificades mèdicament.

Podem considerar que són causes no justificades mèdicament, entre d’altres: Organització i/o agenda del centre mèdic, disminució de la realització de visites per compaginar-les amb una activitat laboral, etc.

Com podeu veure, la reclamació de danys patits en accidents de trànsit és un tràmit complex.

No és tan senzill com fer un càlcul de data (d’accident) a data (d’alta), sinó que es tracta de fer un estudi i valoració de totes les altres circumstàncies que envolten la realitat i l’efectivitat del tractament realitzat.

És per això que és fonamental comptar amb l’assessorament d’un advocat expert en la matèria per assegurar la gestió correcta del seu expedient i així aconseguir una reparació completa del dany que se li ha causat.

Així mateix, és altament recomanable comptar amb el criteri d’un pèrit mèdic privat, especialista en valoració del dany corporal, perquè estableixi i permeti defensar la valoració mèdica més gran possible.

L’equip d’ACCIGEST queda a la vostra disposició per assessorar-vos sense compromís.

Escriure un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Explica'ns més sobre el teu accident!

Últimes publicacions

Indemnització per accident in itinere

En aquest article tractarem sobre la indemnització en accidents in itinere. Abans de començar haurem de determinar què és un accident in itinere. Els accidents in itinere són aquells que succeeixen durant el trajecte que realitza el treballador des del domicili fins al lloc de treball o viceversa. Pot ser… Llegir més