Les indemnitzacions en accidents de trànsit pels danys causats en col·lisions recíproques - Accigest

Les indemnitzacions en accidents de trànsit pels danys causats en col·lisions recíproques

Indemnitzacions pels danys en col·lisions recíproques

Què és una col·lisió recíproca?

Una col·lisió recíproca, o també conegudes com a condemnes o indemnitzacions creuades, es produeix en aquells casos en que, malgrat la prova existent, no pot determinar-se quin dels dos conductors implicats és el responsable de l’accident. És a dir, quan s’acredita l’existència de l’accident, però no qui l’ha causat.

Per poder saber com s’indemnitzen els danys causats en una col·lisió recíproca, tant els danys materials (els del cotxe, moto, etc.) com els personals (les lesions) és important entendre com es regula la responsabilitat derivada d’accident de trànsit.

Sistema especial de responsabilitat d’accidents de trànsit

Per a això, la Llei i la jurisprudència han creat un sistema amb particularitats que són rellevants en el cas d’haver de resoldre que correspon indemnitzar en els sinistres amb col·lisions recíproques.

Danys personals

Pel que fa al danys causats a les persones, es parteix del principi de solidaritat social amb les víctimes d’accident de trànsit, i del que es coneix com a responsabilitat quasi-objectiva. Això vol dir que, per a protegir les víctimes d’accidents de trànsit, es parteix de presumpció de la culpabilitat o negligència del conductor del vehicle aparentment responsable. Això el que significa és que, només deixarà de ser responsable si s’acredita culpa exclusiva de la víctima (culpa del propi lesionat o perjudicat), força major estranya a la conducció o al funcionament del vehicle.

Sobre aquesta qüestió, i especialment respecte a la determinació de la responsabilitat de la víctima, fem referència a les següents Sentències:

Tribunal Suprem de data 06/05/2021 amb nº270/2021, entre altres, que determina que:

4.- En los sistemas de responsabilidad cuasi-objetiva, como el de daños personales en la circulación de vehículos de motor o el ejercicio de la caza, la culpa exclusiva de la víctima solamente produce la exoneración completa de la obligación de indemnizar cuando “el único fundamento del resultado, rompiendo el nexo causal, haya sido el comportamiento culposo de la víctima” (Sentencia 253/1982, de 27 de mayo).

Audiència Provincial de Barcelona (Secció 19a), en la seva recent Sentència núm. 272/2021 de 09/07/2021, entre altres, s’assenyala que:

TERCERO.- Se alegaba por el Consorcio culpa exclusiva de la víctima. Es sabido que la imprudencia de ésta no determina por si misma la prudencia del conductor. Quiere esto decir que para que quede excluida la obligación de indemnizar es preciso que no medie ningún género de culpa o negligencia, ni aun levísima, del conductor del vehículo que ocasiona el daño, que, de mediar, impediría apreciar la exclusiva del perjudicado, correspondiendo la carga de su prueba a quien la alega, hasta el punto que la simple duda, siendo racional, impide que pueda estimarse probada la base de tal excepción. En resumen, para que pueda admitirse la culpa exclusiva de la víctima como causa de exoneración de responsabilidad, han de cumplirse los siguientes requisitos: a) Que la única conducta culpable sea la de la víctima; b) Que ésta sea exclusiva y excluyente, o sea que el autor no hubiera incurrido en negligencia alguna; y c) Que hubiere realizado una maniobra de evasión o fortuna para evitar o aminorar el daño, o que ésta se hubiera omitido por resultar imposible.

Danys materials

Per contra, pel que fa als danys en els béns, es parteix del principi de culpa o negligència del conductor amb la inversió de la prova i el principi general de responsabilitat per risc. El que a efectes pràctics significa que, degut a que el fet de conduir un vehicle és una activitat de risc, qui pateix el mal en els seus béns (en aquest cas per exemple el cotxe) ha de demostrar que el conductor del vehicle aparentment responsable, realment ho és.

Sobre aquesta qüestió fem referència a la Sentència del Tribunal Suprem núm. 294/2019 de 27/05/2019, que indica:

“En relación con los daños en los bienes, la citada sentencia de pleno, interpretando la referencia al “riesgo creado por la conducción” en el párrafo primero de la norma antes transcrita, declaró que “el riesgo específico de la circulación aparece así contemplado expresamente en la ley como título de atribución de la responsabilidad, frente a la tradicional responsabilidad por culpa o subjetiva en que el título de imputación es la negligencia del agente causante del resultado dañoso. Esto es así tanto en el supuesto de daños personales como de daños materiales, pues en relación con ambos se construye expresamente el régimen de responsabilidad civil por riesgo derivado de la conducción de un vehículo de motor […]. Respecto de los daños materiales, sin embargo, la exigencia, que también establece la LRCSCVM #, de que se cumplan los requisitos del artículo 1902 CC (artículo 1.1. III LRCSCVM) comporta que la responsabilidad civil por riesgo queda sujeta al principio, clásico en la jurisprudencia anterior a la LRCSCVM # sobre daños en accidentes de circulación, de inversión de la carga de la prueba, la cual recae sobre el conductor causante del daño y exige de ese, para ser exonerado, que demuestre que actuó con plena diligencia en la conducción” (FJ 4.º, apdo. B).

Consultar gratis a un advocat especialista en accidents

Com han d’indemnitzar-me quan no pot determinar-se la culpa de l’accident?

Sobre com s’ha d’indemnitzar al perjudicat quan cap dels conductors pot acreditar la responsabilitat de l’altre, o el grau d’aquesta responsabilitat (concurrència de culpes), s’ha pronunciat el Tribunal Suprem. Aquesta qüestió ha estat resolta per aquest tribunal en diverses resolucions en els últims anys, i comporta resultats diferents segons si es tracta de danys a les persones o danys als béns, precisament per la distinció que hem fet anteriorment.

Danys a les persones

El Tribunal Suprem, en diferents sentències, va determinar que no és procedent indemnitzar parcial o proporcionalment al perjudicat quan no s’acredita el concret percentatge de culpa de cadascun dels vehicles implicats. En conseqüència, va fixar que, mancant acreditació de la concurrència de culpes o culpa del conductor causant, tots dos conductors responen de la totalitat dels danys personals causats als ocupants de l’altre vehicle de conformitat a la doctrina de les indemnitzacions creuades.

Per aquest motiu, correspon l’abonament del 100% de la indemnització per lesions derivades de l’accident quan es produeix una col·lisió recíproca.

D’aquesta manera, indemnitzant-se a tots dos al 100%, no es perjudica al que realment hagués pogut ser l’innocent o no responsable en l’accident de trànsit. En cas contrari, indemnitzar al 50% als lesionats suposaria donar per fet que tots dos són responsables de l’accident en part, i això faria que es beneficiés al que realment ho va ser, perjudicant al que no ho va ser, quan, com ja hem dit, en aquest cas en concret no es pot saber. Això és especialment rellevant en casos de lesions greus o de mort.

És important recalcar la Sentència del Tribunal Suprem amb núm. 536/2012 de 10/09/2012, en la qual va determinar que:

“Es la doctrina más acorde con la presunción de causalidad, que rige en el sistema de responsabilidad objetiva por riesgo, en relación con el agente de la actividad peligrosa que interviene en la producción del daño característico de dicha actividad de riesgo. Estimamos que, cuando, por falta de datos, no resulta posible destruir la presunción fundada en el riesgo creado por cada conductor respecto de los daños personales causados a los ocupantes del otro vehículo (supuesto a que se contrae el caso enjuiciado), el principio de responsabilidad objetiva puede resultar dañado si, sin otro fundamento que haber existido otra posible causa concurrente, presuntivamente se restringe la causalidad imputable a cada conductor en la producción de los daños al otro vehículo a una proporción del 50% (esta reducción sí sería procedente si se probase que ambos causaron el accidente en dicha proporción). Entendemos, en suma, que el criterio más acorde con el principio de responsabilidad objetiva del agente por el riesgo creado y con la presunción de causalidad respecto de los daños característicos correspondientes a la actividad de riesgo (por falta de prueba al respecto de la concurrencia de una causa legal de exoneración o disminución), debe conducir a la conclusión de que cada conductor, y por tanto, cada vehículo, es responsable del 100% de los daños causados a los ocupantes del otro vehículo interviniente en la colisión.

En consecuencia, encontrándonos ahora en este último caso de incertidumbre causal, en que no se ha podido acreditar el concreto porcentaje en que ha contribuido el riesgo de cada vehículo al resultado producido, procede declarar a cada uno de sus conductores plenamente responsable de los daños sufridos por los ocupantes del otro vehículo implicado en la colisión, de tal manera que corresponde al demandado abonar el 100% de los daños personales reclamados por el recurrente que resulten acreditados.”

En aquest mateix sentit, es mostra el Tribunal Suprem en la Sentència núm. 312/2017 de 18/05/2017 i la Sentència núm. 294/2019 de 27/05/2019.

Danys als béns

El Tribunal Suprem ha considerat ajustat que, en cas de no poder determinar-se la culpa en la producció del sinistre, l’opció més justa, tenint en compte que ha de provar-se la responsabilitat de l’altre, és la d’indemnitzar els danys en els béns en un 50%.

Per tant, correspon l’abonament del 50% de la indemnització pels danys causats en els béns a conseqüència de l’accident quan es produeix una col·lisió recíproca

Especial rellevància té la Sentència del Tribunal Suprem núm. 294/2019 de 27/05/2019, assenyala:

“Cuando se trata de daños en los bienes, el régimen de la responsabilidad civil no se funda ya en ese principio de solidaridad social, sino en el de la culpa o negligencia del conductor causante del daño, como resulta de la remisión del párrafo tercero # del art. 1.1 #. LRCSCVM # a los arts. 1902 y siguientes del CC y a los arts. 109 y siguientes del CP.

(…) Cuando, como en el presente caso, ninguno de los conductores logre probar su falta de culpa o negligencia en la causación del daño al otro vehículo cabrían en principio tres posibles soluciones: (i) que cada conductor indemnice íntegramente los daños del otro vehículo; (ii) que las culpas se neutralicen y entonces ninguno deba indemnizar los daños del otro vehículo; y (iii) que cada uno asuma la indemnización de los daños del otro vehículo en un 50%.

Pues bien, esta sala considera que la tercera solución es la más coherente con la efectividad de la cobertura de los daños en los bienes por el seguro obligatorio de vehículos de motor, pues cualquiera de las otras dos o bien podría privar por completo de indemnización, injustificadamente, al propietario del vehículo cuyo conductor no hubiera sido causante de la colisión pero no hubiese logrado probar su falta de culpa, o bien podría dar lugar a que se indemnice por completo al propietario del vehículo cuyo conductor hubiera sido el causante de la colisión pero sin que exista prueba al respecto. Sobre este punto conviene tener presente la posibilidad de que uno de los conductores haya sido el causante del daño, pero no se pueda probar, posibilidad que se da en el presente caso al ser lo más probable que fuese uno de los conductores quien no respetó la fase roja del semáforo de la calle por la que circulaba.”

En qualsevol cas, actualment són molts els accidents que acaben en la via judicial perquè no es pot determinar la culpa del responsable. Per aquest motiu, el més convenient és comptar amb un advocat especialista en accidents de trànsit que pugui assessorar al perjudicat i reclamar la indemnització que correspon pel sinistre, segons els criteris indicats.

Escriure un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Últimes publicacions

Oferta motivada per accident de trànsit

En rebre una OFERTA MOTIVADA després de patir un accident de trànsit, són moltes les incògnites que se li desperten als afectats. Per això, en aquest article volem esclarir què és, quins són els seus requisits i quines possibilitats té després de rebre una oferta motivada. Què és l'oferta motivada?… Llegir més