Important sentència dictada pel Tribunal Suprem que acaba amb algunes limitacions de la lliure designació d’advocat en accidents de trànsit.
De tots és sabut les dificultats que posen les companyies asseguradores a l’hora d’abonar les minutes dels advocats lliurement designats pels seus assegurats. Minutes que en els millors supòsits acaben sent abonades parcialment (aplicant sempre el límit per lliure designació de lletrat així com les més diverses retallades que es puguin imaginar), tot això després de marejar al seu propi client demanant-li multitud de documentació com ara el justificant de transferència de la indemnització rebuda, còpia de les actuacions judicials, còpia dels correus electrònics de la negociació amb la companyia contrària, etc … tot això amb l’única intenció de demorar el pagament.
Fins i tot en els accidents de trànsit en els quals les dues parts implicades estan assegurades a la mateixa companyia, aquestes a l’hora d’abonar les minutes per lliure designació d’advocat venien aplicant de totes maneres el límit establert a la pòlissa malgrat l’evident conflicte d’ interessos.
Doncs bé, la resolució 481/2016, de 14 de juliol de 2016 anul·la la clàusula limitadora, en aquest cas de 1.500,00 €, per al pagament d’honoraris a l’advocat i procurador lliurement designats a l’existir un clar conflicte d’interessos al ser la mateixa companyia l’asseguradora dels dos vehicles implicats en l’accident. La sentència condemna a la companyia a pagar ni més ni menys que 66.328,17 € més els interessos corresponents.
Com es desprèn de la sentència del TS, el jutge del Jutjat de Primera Instància va estimar parcialment la demanda formulada per l’assegurat enfront de la companyia condemnant a aquesta entitat a abonar la quantitat abans esmentada de 66.328,17 € més els interessos legals. Després del recurs presentat per l’asseguradora, l’Audiència Provincial de Biscaia va dictar sentència condemnant a l’asseguradora a abonar tan sols els 1.500,00€ (límit establert a la pòlissa) per despeses d’advocat i procurador. L’assegurat va presentar recurs de cassació contra aquesta sentència i finalment el Tribunal Suprem li ha donat la raó.
El Tribunal Suprem es basa en l’Article 3 de la Llei de Contracte d’Assegurança per argumentar textualment:
El importe máximo a satisfacer para el pago de honorarios de profesionales libremente designados por el beneficiario y gastos del proceso, dice la cláusula en cuestión (incluida en las condiciones generales), “es de 1.500 Euros por siniestro”. Pues bien en el caso, estamos ante un conflicto de intereses, puesto que la aseguradora del actor era también aseguradora del demandado y asimismo demandada en el pleito del que derivan los honorarios ahora reclamados. Supone que no ha sido la libre voluntad del asegurado sino el propio conflicto lo que obligó al asegurado a tener que nombrar abogado y procurador para reclamar el daño sufrido, que finalmente tuvo que abonar la aseguradora en la parte cubierta por el seguro, sin que la póliza, que en las condiciones particulares contempla como riesgo asegurado la defensa jurídica, sin limitación alguna, incluya ni en estas condiciones ni en las generales, un pacto especial y expresamente aceptado por el asegurado que limite la responsabilidad de la aseguradora en supuestos como este de conflicto entre ambos.
Extender el límite máximo de la obligación del asegurador a los mil quinientos euros supone, en primer lugar, una limitación a la libre designación de abogado y procurador necesario para la efectividad de la cobertura, y, en segundo, derivar contra el asegurado una interpretación extensiva y contraria a su interés, que es el que se protege en esta suerte de contratos de adhesión. El efecto no es otro que el rechazo de una cláusula limitativa del derecho del asegurado, cuya validez está condicionada al régimen especial de aceptación previsto en el artículo 3 de la Ley de Contrato de Seguro , que se cita en el motivo como infringido, con la consecuencia de hacer responsable a la aseguradora del pago generado por estos profesionales que ha tenido que procurarse para plantear la reclamación y que no es otro que aquel que viene determinado en la sentencia del juzgado, incluido el pago de los intereses, que ha sido aceptado por el recurrente, que no apeló la sentencia, y que no ha sido cuestionado por la recurrida.
En conclusió, després de la present sentència haurem d’entendre que a partir d’ara els límits per lliure designació d’advocat fixats en les pòlisses no són aplicables quan les dues companyies implicades en un accident de trànsit siguin la mateixa, a causa de l’existència d’un evident conflicte d’interessos.
Els advocats especialistes en accidents de Accigest sempre vetllaran per l’aplicació de la doctrina derivada de la present sentència, sempre en interès dels seus representats.
