L’assegurança de defensa jurídica o de reclamació de danys i la seva guia de bones pràctiques

 

Què és l’assegurança de defensa jurídica?

Per a poder aproximar al lector a l’Assegurança de Defensa Jurídica, hem de començar indicant que aquesta assegurança és una cobertura per mitjà de la qual la companyia d’assegurances es fa càrrec de les despeses de l’assegurat a conseqüència de que aquest intervingui en un procés judicial, administratiu o arbitral i obliga a l’asseguradora a prestar-li a l’assegurat l’assistència jurídica en tots aquells supòsits coberts per la pòlissa.

Aquesta garantia es troba regulada a l’Article 76. A) a 76. F) de la Llei de Contracte d’Assegurances.

La majoria de les pòlisses d’assegurances inclouen una assegurança de defensa jurídica. L’exemple més clar d’assegurança que contempla aquesta garantia de forma pràcticament generalitzada és l’Assegurança de l’Automòbil, i comporta que, quan sofrim un accident de trànsit, puguem fer ús d’aquesta per a la defensa dels nostres interessos a través d’un advocat com perjudicats en el sinistre, ja sigui perquè hem sofert lesions, danys en el nostre vehicle o els nostres béns, o qualsevol altre tipus de mal i perjudici que sigui indemnitzable.

És important diferenciar l’assegurança de defensa jurídica de la qual tractem en la present entrada del nostre blog, regulada com hem dit per l’Article 76. A) a 76. F) de la Llei de Contracte d’Assegurances, de la defensa prestada per la companyia associada a l’assegurança de responsabilitat civil que es troba regulada en l’Article 74 de la Llei de Contracte d’Assegurances. Aquesta última està reconeguda per llei (sense necessitat de contractació independent a l’assegurança de responsabilitat civil) i únicament opera en aquells supòsits en que la persona o el be assegurat causa danys o ha de respondre davant de tercers. Per a fer front a la reclamació de danys d’aquest tercer, la companyia assumeix la defensa tant seva com de l’assegurat enfront del perjudicat, amb la finalitat de protegir els seus interessos, ja que és l’asseguradora qui haurà d’assumir l’abonament dels danys causats. Així doncs, excepte pactes en contra, conflicte d’interessos o passivitat de la companyia asseguradora que causi un perjudici a l’assegurat la defensa jurídica regulada per l’Article 74 de la LCS sempre serà duta a terme per la pròpia asseguradora.

Sobre la diferència entre totes dues assegurances entra més detalladament la Sentència del Tribunal Suprem núm. 373/2019.

Exemple (suposat accident de trànsit): El conductor del vehicle A no respecta un senyal de STOP i es produeix una col·lisió amb el vehicle B que circula correctament causant-li lesions als ocupants d’aquest últim. La companyia asseguradora del vehicle A (que no ha respectat el senyal de STOP) assumirà la defensa de la companyia i del seu assegurat davant la reclamació que rebrà per responsabilitat civil dels ocupants del vehicle B per mitjà de l’article 74 LCS; i per part seva, els ocupants del vehicle B (innocent) procediran a reclamar al vehicle A els danys i perjudicis soferts en el sinistre fent ús de la cobertura de defensa jurídica regulada en l’article 76 LCS.

 

Com pot prestar-se la cobertura de l’assegurança de defensa jurídica?

Aquesta defensa jurídica es pot prestar per part de la companyia de dues maneres:

  • Mitjançant indemnització: L’assegurat tria lliurement a un advocat particular i la companyia d’assegurances abona l’import que pugui correspondre per defensa jurídica una vegada finalitzat el treball. En aquest supòsit, la cobertura generalment està limitada quantitativament.

Artículo 76 d – El asegurado tendrá derecho a elegir libremente el Procurador y Abogado que hayan de representarle y defenderle en cualquier clase de procedimiento.

El asegurado tendrá, asimismo, derecho a la libre elección de Abogado y Procurador en los casos en que se presente conflicto de intereses entre las partes del contrato.

El Abogado y Procurador designados por el asegurado no estarán sujetos, en ningún caso, a las instrucciones del asegurador.

Hem d’indicar que respecte a la lliure elecció d’advocat s’ha pronunciat la Unió Europea a través de la seva Directiva 87/344 del Tribunal Europeu en la qual s’especifica expressament que l’interès de l’assegurat en l’assegurança de defensa jurídica implica necessàriament la lliure elecció d’advocat o professional qualificat per defensar els drets del perjudicat en qualsevol procés judicial o administratiu. Qualsevol limitació a decidir lliurement el lletrat que volem que assumeixi la nostra defensa seria per tant contrari a la finalitat i objecte de l’assegurança.

 

  • En espècie: Suposa l’assumpció per part de la companyia de la defensa jurídica del perjudicat/assegurat a través d’un advocat designat per aquesta i la cobertura del qual sol ser il·limitada pel que fa a l’import que assumeix la companyia pels honoraris d’aquest professional.

Sobre la diferència pel que fa a la gestió i obtenció de resultats en un i un altre supòsit parlem en el nostre articulo que tracta sobre les diferències entre contractar un advocat particular o confiar la teva reclamació en l’advocat de la companyia d’assegurances.

 

CONFLICTES EN L’ASSEGURANÇA DE DEFENSA JURÍDICA

La defensa jurídica és una garantia que ha generat al llarg dels anys multitud de conflictes, la qual cosa ha comportat que s’acabés publicant l’any 2018 la Guía Técnica 1/2018 de la Dirección General de Seguros y Fondos de Pensiones relativa a las buenas prácticas en el seguro de defensa jurídica. Aquesta Guia el que pretén és prevenir conflictes a futur o en qualsevol cas solucionar els conflictes latents, establint una sèrie de criteris, pràctiques o procediments que es consideren necessaris a tal fi, unificant d’alguna manera la forma de resoldre les discrepàncies de criteri que puguin existir. A continuació, veurem quins supòsits són conflictius i com s’ha de procedir en cada cas, posant-ho sempre en relació amb supòsits en què els nostres advocats són experts, com són els accidents de trànsit.

 

Què passa si la meva companyia indica que la reclamació és inviable o temerària?

Pot passar, i passa, que la companyia d’assegurances una vegada valorades les circumstàncies en les quals succeeix l’accident de trànsit determini que la reclamació és inviable, és a dir entengui que no pot defensar la versió de l’assegurat amb resultat favorable. Aquesta posició sol adoptar-se per les companyies, a tall d’exemple, quan existeixen pocs danys en el vehicle assegurat, o bé en el cas que hi hagi versions contradictòries dels conductors del vehicle i no hi hagi declaració amstosa d’accident, o fins i tot quan havent-hi atestat policial aquest no determini la culpa.

També pot passar, que la companyia d’assegurances accepti la defensa jurídica d’inici i una vegada finalitzades les gestions extrajudicials, consideri que la reclamació no està justificada. Un exemple d’aquest cas seria quan la companyia d’assegurances pròpia realitza una reclamació extrajudicial a la companyia asseguradora del vehicle responsable i aquesta fa una oferta indemnitzatòria que el perjudicat considera insuficient, i no obstant això, la companyia d’assegurances del propi perjudicat considera que és justa i que reclamar un import superior és temerari.

En qualsevol dels casos, l’asseguradora renúncia a prestar assistència jurídica al perjudicat donant-li el que es denomina llibertat d’acció, la qual cosa comporta que aquest hagi d’acabar acudint a un advocat particular, indicant-li que solament es farà càrrec de les despeses de defensa jurídica en el cas de resolució favorable a la reclamació o de percebre una oferta o un resultat millor que l’aconseguit per ella. No obstant això, segons reiterat criteri jurisprudencial, únicament podrà supeditar l’abonament de la defensa jurídica als casos de resolucions favorables o indemnitzacions superiors a les aconseguides per ella, en els casos que aquesta limitació consti en les condicions generals de forma destacada i siguin expressament acceptades pel prenedor de la pòlissa, és a dir, s’assenyala aquest tipus de clàusula com a limitativa dels drets de l’assegurat, i no com a delimitadora del risc.

L’experiència ens porta a determinar que, en la majoria dels supòsits, les companyies asseguradores utilitzen aquesta fórmula quan entenen que és arriscat sol·licitar indemnitzacions superiors a les aconseguides. O quan la responsabilitat no és del tot clara, i comportaria que en assumir la defensa jurídica hagin de fer-se càrrec de les costes judicials en el cas que el resultat no sigui l’esperat. Per tant, per a elles és més rendible renunciar a la defensa jurídica i després abonar l’import de la cobertura per lliure designa d’advocat, que assumir els costos judicials. També és pràctica habitual en accidents de trànsit, que, en lloc d’assignar advocats, s’assigni per la companyia un tramitador de l’expedient, i aquest un cop rep l’oferta de la companyia contrària generalment l’estima correcta, encara que potser no ho sigui, amb la finalitat de tancar l’expedient el més ràpid possible, i per tant reduir costos de tramitació.

Per aquest motiu la guia de les bones pràctiques intenta evitar abusos per part de la companyies asseguradores i estableix que:

Cuando con motivo de una reclamación, la entidad aseguradora decida denegar la prestación de la asistencia jurídica por considerarla inviable, acreditará de manera detallada y justificada el motivo por el que califica la reclamación como inviable o temeraria, sin que resulte suficiente que únicamente comunique al asegurado que la entidad considera temeraria su reclamación, dándole libertad de acción.

En cada caso, y dependiendo de lo dispuesto en el condicionado del contrato de seguro, se informará al asegurado si tiene derecho a acudir al arbitraje para resolver esta controversia.

En el supuesto de que se le conceda libertad de acción, la entidad informará al asegurado, en cada caso, si se le reembolsarán los gastos de la reclamación hasta el límite previsto en el contrato, o si se condiciona este reembolso a que obtenga un resultado más favorable a sus intereses.

Per tant, s’assenyala com a primera bona pràctica que la companyia haurà de justificar el motiu de la llibertat d’acció. Aquest fet ens sembla encertat i de sentit comú perquè el perjudicat ha de conèixer per quina raó no el defensaran, i així poder demanar en qualsevol cas una segona opinió pel seu compte.

S’assenyala com a segona bona pràctica que la companyia haurà d’informar el perjudicat si es farà càrrec de la cobertura fins al límit o si només l’abonarà en cas que el resultat sigui favorable o millor a l’obtingut. Aquesta última mesura no ens sembla del tot adequada per evitar abusos de la companyia, doncs deixa a les seves mans la determinació d’en quins casos i de quina manera hauran d’indemnitzar-se els costos de la defensa jurídica per lliure elecció d’advocat a l’assegurat. D’altra banda, considerem aquesta bona pràctica contrària a la jurisprudència existent sobre les clàusules limitatives de dret i contrari al principi d’interpretació a favor de l’assegurat, per la qual cosa probablement aquest extrem continuarà sent font de conflictes. Per aquest motiu, en aquest punt, la bona pràctica hauria de ser matisada i més detallada perquè, quan la clàusula no estigui degudament acceptada per l’assegurat, les companyies es vegin més limitades, i per tant no puguin indicar de forma generalitzada i automàtica que es limita quantitativament aquesta defensa jurídica i que se supedita a un resultat més positiu.

Assegurança defensa jurídica

 

Com s’aplica la defensa jurídica si hi ha conflicte d’interessos amb la meva companyia?

El primer que cal saber és: quan podem dir que hi ha conflicte d’interessos?

Un conflicte d’interès es produeix quan existeix una col·lisió entre els interessos de l’asseguradora i els de l’assegurat que fan que, per part de la companyia, les decisions o accions que hagin de prendre’s o realitzar-se no puguin executar-se de manera objectiva perquè de fer-ho comportaria un perjudici econòmic per a ella.

Veurem a continuació les dues principals situacions en les assegurances de vehicles a motor en els quals es produeix un conflicte d’interessos:

CAS 1. La meva companyia asseguradora de defensa jurídica o de la meva assegurança d’auto, i la del responsable del sinistre són la mateixa o del mateix grup:

Aquest cas és aquell en el que tenim un accident de trànsit en el qual la companyia del nostre vehicle o de la nostra defensa jurídica (no sempre coincideixen) i la del vehicle contrari responsable és la mateixa o del mateix grup assegurador. En aquest escenari, tant si sofrim danys materials de gran envergadura, per exemple, que es declari el nostre vehicle sinistre total, com si sofrim lesions que poden ser susceptibles de ser indemnitzades segons el barem corresponent, l’objectivitat de la companyia es veu especialment minvada.

 

CAS 2. La meva companyia asseguradora assumeix la indemnització dels meus danys materials a través del Conveni CICOS:

Especialment en els accidents de trànsit en què estan implicats únicament dos vehicles i hi ha col·lisió directa, existeix un conveni anomenat CICOS mitjançant el qual l’asseguradora del vehicle innocent assumeix el cost de les indemnitzacions per la pèrdua total i/o les reparacions dels danys materials del seu vehicle assegurat, a canvi de l’abonament d’un mòdul econòmic per part de la companyia responsable. Per tant, la nostra companyia en virtut d’aquest conveni se subroga en la posició de la companyia responsable de l’accident de trànsit i ens indemnitza o repara els danys. Això comporta que es generi una situació assimilada al conflicte d’interessos.

Per a més informació podeu consultar el nostre article que tracta sobre el sistema CICOS.

En alguns casos, el que els assegurats ens traslladen és que, quan no estan d’acord amb l’oferta rebuda per aquests danys materials, la companyia sol informar-los que estan en negociacions amb la companyia contrària per a millorar l’oferta. No obstant això, cap negociació existeix, ja que són ells mateixos els qui indemnitzen i amb els qui cal negociar. De fet, són ells els que emeten les corresponents RESPOSTES MOTIVADES o OFERTES MOTIVADES en relació amb els danys materials.

 

En tots dos casos, és lògic que si la companyia que ha d’abonar les corresponents indemnitzacions és la mateixa que la que se suposa ha de defensar els interessos del seu assegurat, prevaldrà el seu interès econòmic per sobre de l’interès de l’assegurat. És a dir, la meva companyia no tindrà interès a aconseguir la màxima indemnització per a mi si és ella mateixa qui ha d’abonar-la, ja que de fer-ho s’estaria perjudicant.

Per aquest motiu l’asseguradora està obligada a informar-me que existeix un conflicte d’interessos perquè pugui decidir si encara sabent que existeix tal conflicte vull que em continuïn defensant, o si per contra, entenc més ajustat per a la defensa dels meus interessos designar a un advocat particular que jo lliurement triï.

No obstant això, la realitat és molt diferent, ja que en moltes ocasions les companyies no informen els assegurats de l’existència de conflicte d’interessos, per la qual cosa això ha comportat que la Guia de les Bones Pràctiques hagi establert:

En los casos en que se produzca un conflicto de interés, las entidades aseguradoras, además de informar al asegurado de su derecho a la libre elección de abogado, derecho reconocido en la Ley 50/1980, de 8 de octubre, con carácter general siempre que haya de recurrirse a la vía judicial o administrativa, informarán del motivo por el que se reconoce ese derecho en el caso concreto, es decir, informarán de la existencia del conflicto de interés y de su origen en el momento en el que el asegurado solicite la asistencia jurídica y la entidad detecte que se produce tal conflicto.

En este caso, el derecho a la libre elección de abogado se reconocerá desde el momento en el que el asegurado manifieste su disconformidad con la solución ofrecida y quiera reclamar en vía judicial o extrajudicial.

És a dir, la pràctica que s’estableix és la d’avisar al perjudicat del conflicte d’interessos des del moment en què aquest sol·liciti assistència jurídica a l’entitat, tenint llibertat d’acció des del moment en el qual no estigui conforme amb la solució oferta i vulgui continuar reclamant.

En un sentit similar es pronuncia pel que fa als casos de danys materials i el conveni CICOS quan la nostra companyia refusa la indemnització dels danys:

En los casos en que la entidad que asegura la defensa de los intereses del perjudicado transmita una respuesta motivada rehusando la indemnización de los daños, de conformidad con lo dispuesto el artículo 7.4 del texto refundido de la Ley sobre responsabilidad civil y seguro en la circulación de vehículos a motor, la entidad ha de comunicar también que rehúsa la indemnización por cuenta de la entidad del responsable, y si su asegurado está disconforme con este rehúse, ha de informarle que puede seguir reclamando de acuerdo con sus derechos derivados de la garantía de defensa jurídica/reclamación de daños.

Això comporta a que s’assimili al conflicte d’interès i per tant s’hagi establert com a bona pràctica per a evitar el conflicte, la següent:

En los casos en los que el asegurado no esté conforme con la indemnización propuesta por su entidad aseguradora, tramitada conforme al convenio entre entidades aseguradoras de automóviles para la indemnización directa de daños materiales a vehículos y su sistema de compensación electrónica CICOS, y ejerza los derechos de la garantía de defensa jurídica reconocidos en su contrato, la entidad informará al asegurado de la existencia de conflicto de interés y de los derechos derivados de esta situación.

Asimismo debe informarle de los plazos y forma de ejercitar la acción directa contra el responsable, de la necesidad de solicitar la indemnización a la entidad aseguradora de este último, y de que esta reclamación interrumpirá el cómputo del plazo de prescripción y que ha de hacerse con carácter previo a la vía judicial.

En resum, si no està d’acord amb la indemnització proposada per la seva companyia asseguradora, aquesta ha d’informar-lo de l’existència d’un conflicte d’interessos, i haurà també d’informar dels terminis que té per a exercir la reclamació i els efectes prescriptius d’aquesta.

Explicat tot lo anterior, això comporta un nou fet controvertit o de discussió que és que, com ja hem apuntat, la llibertat d’acció pot quedar limitada econòmicament en l’import que es designi en la pòlissa per aquesta cobertura. Llavors ens preguntaríem:

 

En el cas de conflicte d’interessos també s’hauria d’aplicar aquest límit de pòlissa?

El primer que hem de tenir en compte és que quan existeix un conflicte d’interessos el perjudicat/assegurat es veu abocat de forma gairebé imperativa a acudir a un advocat expert en accidents de trànsit que defensi els seus interessos davant el responsable de l’accident, per la qual cosa, quan els límits de la pòlissa per la defensa jurídica són molt baixos comportarà que necessàriament el treball de l’advocat no quedi satisfet per mitjà d’aquesta garantia.

La Guia de Bones Pràctiques del 2018 va establir com a criteri de resolució de conflictes que:

La suma asegurada en la garantía de defensa jurídica debe ser suficiente para garantizar el efectivo ejercicio de los derechos legalmente reconocidos a los asegurados.

En el caso de que se produzca una situación de conflicto de interés entre el asegurado y la entidad aseguradora, debe considerarse una buena práctica que, si el contrato no establece una suma asegurada en relación con la situación de conflicto de interés, la entidad actúe cubriendo los gastos de abogado y demás gastos de la reclamación como si ella misma hubiera prestado el servicio, dando efectividad a la cobertura contratada.

És a dir, les companyies han d’establir uns imports de garantia de defensa jurídica que siguin suficients perquè l’assegurat pugui exercir degudament els seus drets. A més si no existeix un import límit en la pòlissa específic per als casos en els quals existeixi un conflicte d’interès la bona pràctica determina que la companyia d’assegurances cobrirà sense cap límit les despeses de la reclamació com si ella mateixa l’hagués realitzat. A la pràctica les assegurances d’Autos mai especifiquen un import màxim per lliure elecció d’advocats en cas de conflicte d’interès.

A part, des d’Accigest, entenem que supeditar la defensa jurídica a qualsevol límit de la pòlissa en cas de conflicte d’interessos va en contra de lo resolt pel Tribunal Suprem en la seva sentència 14 de juny de 2016 on es va establir com a criteri que en aquests casos no pot aplicar-se el límit econòmic de la cobertura de defensa jurídica per lliure elecció d’advocat. Podeu obtenir més informació i consultar la sentència en el nostre article que tracta sobre l’aplicació de l’import límit en els supòsits en els quals existeixi un conflicte d’interès.

També s’assenyala com a bona pràctica:

Se considera una buena práctica garantizar al asegurado el reembolso de los gastos de defensa con independencia del resultado obtenido, con el límite de la suma asegurada, así como anticipar, siempre que lo solicite, el pago de gastos de peritos, de otorgamiento de poderes o el pago de tasas que tuviera que realizar el asegurado, debidamente acreditados, con el fin de que este no estuviera en peor situación que si no se diera el conflicto y la entidad asumiera su defensa.

Entenem que és molt bona la intenció d’aquesta pràctica perquè obre la porta al fet que l’assegurat pugui reclamar que s’anticipi una part de la defensa jurídica per a poder pagar perits, taxes o poders. Això si, a la pràctica les companyies sempre abonen l’import de la defensa jurídica al final, i per tant sol ser una mesura que en la realitat de la gestió de l’expedient no s’aplica per part de la companyia.

 

CONCLUSIÓ:

Per a acabar, és important destacar que la Guía Técnica 1/2018 de la Dirección General de Seguros y Fondos de Pensiones relativa a las buenas prácticas en el seguro de defensa jurídica, és una mesura totalment necessària. No obstant això, precisa avui dia encara de successives matisacions i modificacions amb la finalitat de limitar tant els conflictes existents entre assegurats i perjudicats enfront de les companyies, com els abusos per part de les companyies enfront de l’assegurat que és la part més feble de la relació contractual, i en conseqüència reduir  la quantitat de conflictes en relació a aquesta cobertura que arriben a la via judicial.

S’ha de tenir en compte que aquesta Guia de Bones Pràctiques no és de caràcter imperatiu per tractar-se de meres indicacions o suggeriments de bon actuar que a més en algunes ocasions no tenen en compte els criteris jurisprudencials. Per tant no són tingudes en compte judicialment per no ser un text normatiu ni tenir capacitat jurídica interpretativa en sentit estricte.

La seva no obligatorietat implica que les companyies asseguradores decideixin si apliquen aquestes bones conductes, i que en cas de no ser tingudes en compte i finalitzar l’assumpte en la via judicial no se les sancioni.

Malgrat això, estem convençuts que aquestes bones pràctiques aniran modificant-se al llarg del temps per a aconseguir la seva encertada i necessària finalitat, i és molt probable que si aquestes modificacions o noves pràctiques són encertades, relaxaran el nostre sistema judicial d’assumptes derivats d’assegurances de defensa jurídica.

 

Els advocats especialistes en accidents de trànsit de Accigest vetllaran sempre per la defensa dels interessos de les víctimes.

Sense comentaris

Escriu un comentari

¡Llámanos!