Reclamacions per accidents de trànsit i el Covid-19

Des de que es va decratar l’Estat d’Alarma arran de l’epidèmia mundial provocada pel COVID-19 el passat 13 de març de 2020 s’han pogut detectar les següents afectacions pel que fa als accidents de trànsit i els lesionats derivats d’aquests:

  1. La paralització dels tractaments mèdics de moltes víctimes d’accidents de trànsit anteriors a l’Estat d’Alarma que es trobaven tractant-se dels danys soferts, i la seva conseqüent possible repercussió en la indemnització d’aquests.
  2. Una reducció històrica de la circulació i de la sinistralitat durant l’Estat d’Alarma, i les víctimes en els sinistres produïts durant l’estat d’alarma.

Covid-19 - lesionats accidents de trànsit

 

Vegem-ho entrant en més detall a continuació:

Paralització dels tractaments mèdics:

A causa de l’emergència sanitària molts dels centres mèdics que es trobaven realitzant tractament a les víctimes dels accidents de trànsit ocorreguts amb anterioritat a l’Estat d’Alarma, van haver de tancar les seves portes per preservar la salut dels seus pacients davant l’elevat risc de contagi de COVID-19, o van haver de ser adaptats temporalment per donar tractament als malalts del Coronavirus.

Això ha comportat que aquests pacients hagin vist interromput el seu tractament rehabilitador presencial per força major. Davant d’aquesta situació, en funció de les circumstàncies del centre rehabilitador i dels seus professionals, algunes clíniques han realitzat el control mèdic telefònic o fins i tot per videotrucada dels seus pacients i els fisioterapeutes han remès els exercicis de rehabilitació a l’perjudicat per poder donar continuïtat a aquest tractament, en el millor dels casos. En altres casos, però, la paralització ha estat total i absoluta, i és probable que, quan tot passi, alguns d’ells no tornin a reprendre la rehabilitació per no tenir cap sentit a nivell mèdic.

Això planteja un escenari d’incertesa a curt termini pel que fa a la reclamació de l’indemnització per accident de trànsit, especialment en aquells casos en què la víctima de l’accident de trànsit hagi vist totalment aturat el seu tractament mèdic pel Coronavirus. S’esperen tres possibles criteris de les companyies asseguradores a l’hora d’indemnitzar en aquests supòsits. El primer criteri esperat és que la companyia asseguradora responsable del sinistre tingui per estabilitzat al perjudicat en la data en que es va declarar l’emergència sanitària, per ser l’últim dia en que es va sotmetre a tractament mèdic; el segon, és que també hi ha la possibilitat que no es contempli el període durant el qual no hi ha hagut tractament mèdic, però si es contempli el temps anterior i el posterior en que sí que ha estat tractant-se; i el tercer, és que es contempli la totalitat del període amb independència de la inactivitat durant el temps de confinament i de l’estat d’alarma.

De moment encara no podem saber quina serà la posició majoritària de les companyies respecte a aquesta excepcional situació. Però, en el cas que s’optès per alguna de les dues primeres solucions indicades, entenem que s’estaria perjudicant la víctima d’el sinistre. Cal tenir en compte que aquesta paralització s’ha produït per causes alienes a les víctima que ha patit un allargament del seu procés de curació o estabilització lesional, i per tant ha hagut de suportar el dany durant més temps, sense que això li sigui compensat.

Des ACCIGEST, com advocats defensors de les víctimes i perjudicats en accidents de trànsit, esperem que les companyies asseguradores optin per altres opcions de solució diferents a les esperades, i que tinguin per finalitat i objectiu indemnitzar justament als lesionats. En qualsevol cas, lluitarem pel rescabalament íntegre dels danys i perjudicis causats als nostres clients que s’hagin vist afectats en el seu tractament mèdic pel COVID-19.

 

Reducció de la sinistralitat i disminució del registre de lesionats lleus:

 

  1. Reducció de la circulació i de la sinistralitat

Segons dades de la DGT des de que va entrar en vigor l’Estat d’Alarma, s’ha produït un descens històric dels desplaçaments en transport privat que va arribar a ser d’un 89% en data 27 de març de 2020. Aquesta disminució ha suposat necessàriament una reducció del risc en la conducció, i amb això una disminució dràstica de la producció d’accidents de trànsit, tant és així que des del març de l’any 2020 s’estan registrant rècords històrics de disminució de víctimes mortals en accidents de trànsit.

Quadre victimes mortals accident de trànsit Font: Dirección General de Tráfico. Dades publicades 11/05/2020.

 

Malgrat això, no ens podem deixar enganyar per aquestes dades, aquest descens no ve produït per una millor conducció dels usuaris que faci preveure que aquesta disminució es mantindrà quan tot torni a la normalitat, sinó que es deu exclusivament a una reducció important de la circulació. A menor circulació, menor nombre de sinistres, i a menor nombre de sinistres, menys víctimes.

Per conèixer l’abast d’aquesta reducció de sinistralitat i de lesionats pel COVID-19, haurem d’esperar a l’actualització de les dades recollides per la DGT. No obstant això, aquests no reflectiran la totalitat de víctimes per accidents de trànsit que a causa de l’excepcional emergència sanitària no han estat tractades mèdicament, com ho haguessin fet en una situació de normalitat.

 

  1. Las víctimes en els sinistres produüts durant l’estat d’alarma:

La realitat és que, en proporció a la circulació existent durant l’estat d’alarma, se segueixen produint diàriament accidents de trànsit amb víctimes.

Ens centrarem especialment en els lesionats lleus que han patit un traumatisme menor de la columna cervical, ja que és la lesió majoritària provocada pels accidents de trànsit.

Alguns d’aquests lesionats, tot i necessitar assistència mèdica, al ser de caràcter lleu, no han acudit als centres mèdics per ser tractats a causa de la por a la situació actual provocada pel Coronavirus. Això comporta que simplement es tractin com poden per pal·liar aquest dolor, sense sol·licitar una revisió mèdica ni rebre tractament mèdic, i per tant sense documentar mèdicament els seus danys. D’aquesta manera acaben perdent el dret a ser indemnitzats pels danys i perjudicis causats a l’accident de trànsit sofert.

Per a aquests casos, esperem que la situació sanitària es recuperi aviat i s’aconsegueixi un estat de normalitat, perquè aquelles persones que pateixen lesions en accidents de trànsit puguin ser degudament ateses i tractades pels facultatius mèdics, i no hagin de suportar els danys i perjudicis soferts, i puguin tornar al més aviat possible a la situació anterior a l’ocurrència del sinistre.

En altres casos, el lesionat espera inicialment a que remeti la clínica amb el pas de les hores, i si no és així, si no li queda més remei, acaba acudint a urgències per ser atès mèdicament, fins i tot transcorregudes les 72 hores legalment establertes per a que es mantingui el nexe cronològic entre la lesió i el sinistre.

En aquests supòsits, si les companyies asseguradores no són flexibles en l’aplicació d’aquests criteris a causa de l’excepcionalitat de la situació sanitària actual, podria comportar que molts d’aquests lesionats no vegin rescabalats els seus danys, tot i que se sotmeti a un tractament mèdic, per no complir el criteri cronològic.

Esperem que les companyies asseguradores no s’aprofitin de la situació actual, i s’adoptin acords pels quals es flexibilitzi l’exigència dels criteris cronològics per a les víctimes d’accidents de trànsit durant l’Estat d’Alarma, i aquests lesionats lleus que han rebut tractament mèdic, fins i tot sense complir rigorosament els criteris cronològics, puguin ser indemnitzats degudament.

 

Durant aquests temps de pandèmia, els advocats d’accidents de trànsit de Accigest vetllaran, com sempre, per a la defensa dels interessos de les víctimes.

Sense comentaris

Escriu un comentari

¡Llámanos!