Taula de continguts
Què és el Barem d’accidents de trànsit?
Podem definir el Barem com el “sistema legal de valoració de danys i perjudicis produïts a les persones en un accident de trànsit”.
Evolució històrica del Barem d’accidents de trànsit
A l’inici de la dècada dels 90 ens trobàvem davant d’una situació molt propera a el caos en la que convivien les següents problemàtiques:
- Absència de criteris generals per la valoració del dany corporal. Només existien certes eines que tampoc es feien servir en l’àmbit de la valoració dels danys i perjudicis causats a les persones en un accident de trànsit (p.e. taules AMA, Louis Mélennec, taules d’assegurances obligatòries, barems estrangers, …).
- Resolucions judicials en que es fixaven indemnitzacions molt dispars amb criteris desiguals. Això dificultava enormement l’assoliment d’acords amistosos entre entitats asseguradores i perjudicats, fomentant així la litigiositat entre les parts. Això va portar al col·lapse dels tribunals, amb enormes retards i amb el conseqüent perjudici per les víctimes.
- Problemes de solvència de les entitats asseguradores. La anteriorment referida discrecionalitat en la quantificació de les indemnitzacions dificultava a les asseguradores el càlcul tècnic de les primes de l’assegurança, així com la constitució de les corresponents provisions tècniques per a aquells sinistres pendents de liquidació.
El context anteriorment analitzat va portar a l’elaboració d’un barem que es va plasmar en l’Ordre Ministerial de 5 de Març de 1991. Malgrat tractar-se d’un Barem orientatiu, no vinculant, com es desprèn del seu propi rang normatiu, convé destacar que ens trobàvem davant l’instrument precursor dels posteriors Barems vinculants. El seu caràcter no vinculant, juntament amb aquelles postures que consideraven que un barem vinculant constituïa un atemptat intolerable al principi d’independència judicial, va fer que l’aplicació del Barem recollit en l’esmentada Ordre Ministerial fos pràcticament nul·la.
Transcorreguts quatre anys des de la publicació de l’Ordre Ministerial es va dictar la Llei 30/1995 de 8 de Novembre, per la qual s’establia que el sistema de valoració (barem) que recollia era de compliment obligat. És en aquest moment quan podem dir que el Barem passa a considerar-se com a vinculant. L’aplicació pràctica d’aquest Barem vinculant no va ser senzilla, criticant la no inclusió d’alguns conceptes indemnitzables, així com l’establiment de quanties excessivament reduïdes. També, com hem dit anteriorment, hem de considerar a aquells que seguien considerant que un Barem vinculant era una falta de respecte a la independència judicial.
Tot i que a l’esmentada llei s’indicava l’obligatorietat d’aplicació del sistema per la valoració de danys personals derivats d’accidents de trànsit, algunes resolucions judicials eren contràries a aquesta submissió legal. Així, per exemple, veure Sentència Tribunal Suprem 280/1997 de 26 de Març. Tot i això, la Sentència Tribunal Constitucional 181/2000 de 29 de Juny, entre d’altres, va dictaminar la constitucionalitat del Barem i conseqüentment l’obligatorietat de la seva aplicació.
El sistema de valoració instaurat per la llei 30/1995 ha anat transitant per les successives modificacions de l’ordenament jurídic (Llei 34/2003 de 4 de Novembre / Reial Decret Legislatiu 8/2004 de 29 d’Octubre – Text refós), amb reformes de caràcter menor (pe nova consideració del perjudici estètic).
L’any 2010 el Tribunal Suprem reinterpreta el barem en matèria de lucre cessant. Veure Sentència Tribunal Suprem 1664/2010 de 25 de Març.
Podem convenir que el Barem de 1995 va ser un instrument que va contribuir a la seguretat jurídica fixant les indemnitzacions d’una manera certa i homogènia. Tot i així, s’evidenciaven insuficiències en el càlcul de determinats conceptes que havien de ser objecte de restitució, com ara el lucre cessant, danys patrimonials, les despeses sanitàries futures, l’ajuda de tercera persona, les indemnitzacions a morts i a grans lesionats, etc.
Després de quinze anys de vigència del Barem vinculant i observat el caràcter desfasat del mateix, l’any 2010 per iniciativa de la Direcció General d’Assegurances (Ministeri d’Economia i Competitivitat) es va constituir una Comissió d’Experts per la reforma del Barem, aconseguint harmonitzar els interessos contraposats, d’una banda d’UNESPA i el Consorci de Compensació d’Assegurances i, d’altra banda, de les Associacions de Víctimes. Aquesta Comissió d’Experts va presentar al juny del 2014 la proposta completa del nou barem. Després del corresponent tràmit parlamentari, al setembre de 2015 s’aprova definitivament al Congrés dels Diputats la Llei 35/2015 de 22 de Setembre, de reforma del sistema per la valoració dels danys i perjudicis causats a les persones en accidents de circulació.
Principis rectors del nou Barem (Llei 35/2015)
- Principi de la integritat de la reparació del dany, per situar la víctima en una posició el més semblant possible a la que tindria de no haver-se produït l’accident. Constitueix l’eix del sistema.
- Principi de vertebració del dany: separa amb nitidesa la valoració dels danys extrapatrimonials o morals dels danys de naturalesa patrimonial, i distingeix en aquests últims entre dany emergent i lucre cessant.
- Principi transaccional: instrument idoni per facilitar una quantificació certa i àgil de la indemnització i una consecució ràpida d’acords entre el perjudicat i l’entitat asseguradora del responsable de l’accident.
- Caràcter taxat o tancat de sistema (essencial per eliminar incerteses en les quanties de les indemnitzacions, per reduir la litigiositat i fomentar la resolució extrajudicial i la rapidesa en el pagament): no poden fixar-se indemnitzacions per conceptes o imports que no estiguin recollits expressament en el sistema.
Estructura del nou Barem d’accidents de trànsit (Llei 35/2015)
Convé aquí evidenciar que tot i la complexitat del nou barem, la seva estructura és clara i senzilla. En primer lloc desenvolupa un articulat explicatiu del seu funcionament. Aquesta estructura es divideix en indemnitzacions per: Mort, Seqüeles o lesions permanents i Lesions temporals.
En cada un dels apartats anteriors es distingeix entre tres tipus de perjudicis:
- Perjudicis personals bàsics: dany moral comú a totes les víctimes o perjudicats d’una determinada classe.
- Perjudicis personals particulars: dany moral individualitzat per a cada víctima o perjudicat atenent a les seves circumstàncies específiques d’índole personal, familiar, econòmica o social.
- Perjudicis patrimonials: inclou el dany emergent (despeses en què s’hagués d’incórrer com a conseqüència de l’accident) i el lucre cessant (pèrdua o disminució d’ingressos o de la capacitat d’obtenir guanys).
| MORT | Perjudici personal bàsic | Perjudici personal particular | Perjudici patrimonial |
|---|---|---|---|
| LESIONS PERMANENTS (SEQÜELES) | Perjudici personal bàsic | Perjudici personal particular | Perjudici patrimonial |
| LESIONS TEMPORALS | Perjudici personal bàsic | Perjudici personal particular | Perjudici patrimonial |
Vegem com recull la Llei 35/2015 cadascun dels referits perjudicis:
- Indemnització per mort (Taules 1A, 1B i 1C)
- Indemnització per lesions permanents:
- Indemnització per lesions temporals (Taules 3A, 3B i 3C)
Aspectes a considerar del nou Barem d’accidents de trànsit (Llei 35/2015)
- Aplicable als accidents ocorreguts a partir del 1 de Gener del 2016.
- Sistema de major extensió (507 pàgines) i complexitat que el del 1995, però d’estructura més clara i ordenada.
- Incorpora nous perjudicats: afins, germans, …
- Incrementa significativament les indemnitzacions en els supòsits de mort de la víctima a l’accident i de lesions de gravetat.
- Regula detalladament el lucre cessant per a cada un dels possibles supòsits: víctima treballadora, aturada, sense accés al mercat laboral i amb dedicació a les tasques de la llar.
- Sistematitza el procediment per presentar la sol·licitud d’indemnització pel perjudicat i regula la forma en que ha de ser atesa per l’entitat asseguradora.
- Fixe els criteris per a l’actualització de les quanties i límits indemnitzatoris fixats a les taules. Aquestes taules actualitzades seran fetes públiques per la Direcció General d’Assegurances (2021 RESOLUCION 2 febrer 2021 DGS ACTUALITZACIÓ CUANTIAS INDEMNIZATORIAS). Actualment s’han actualitzat les taules a aplicar per a l’any 2021 (2021 TAULES INDEMNIZATORIAS), excepte les taules de lucre cessant i d’ajuda de tercera persona, que per la seva pròpia naturalesa s’actualitzen d’acord amb les bases tècniques actuarials, sent la seva última actualització la corresponent a l’any 2020 (2020 SMI TAULES INDEMNIZATORIAS 2C3 2C7 I 2C8).
- Es contempla la creació d’una Comissió de Seguiment en què participaran entitats asseguradores i associacions de víctimes.
