Si has arribat fins aquesta pàgina és molt probable que hagis patit un esquinç cervical o fuetada cervical a causa d’un accident de trànsit, si és així t’interessarà seguir llegint:
Taula de continguts
Què és una fuetada cervical?
El esquinç cervical o comunament anomenat fuetada cervical es tracta d’una lesió produïda per una hiperextensió o una hiperflexió brusca del coll, més enllà del seu rang normal de moviment, i sol afectar els músculs, nervis, tendons del coll i fins i tot als discos, causant hèrnies discals en els casos més greus.
En un accident el moviment que realitza la nostra columna s’assembla al moviment d’un fuet ja que en rebre l’impacte per darrere el nostre cos es desplaça cap endavant i al mateix temps el nostre cap queda enrere i immediatament després el nostre cos anirà cap enrere i el nostre cap anirà endavant, així doncs, encara que comunament es denomini fuetada cervical a la pròpia lesió la veritat és que aquest terme descriu el mecanisme causal pel qual es produeix la lesió en si. Aquesta lesió es tracta de la més habitual en accidents de trànsit.
Símptomes de l’esquinç cervical
Els símptomes més representatius d’una fuetada cervical són els següents: mal de coll (cervicàlgia) irradiat a espatlles i braços, mal d’esquena, marejos, vòmits, contractura muscular paravertebral, cefalees o mals de cap, rigidesa en coll i espatlles, rampes, brunzits a les orelles, vertígens, disminució de la força, formigueig en braços, mans o dits (parestèsies), etc .. en alguns casos també poden donar-se símptomes psicològics com la irritabilitat, depressió o l’estrès posttraumàtic.
És possible que just després de patir l’accident i en calent alguns d’aquests símptomes no s’apreciïn, però en refredar-se començaran les molèsties. Tant a nivell mèdic com per poder aconseguir una justa indemnització és important que acudeixis a un centre sanitari d’urgències el més aviat possible després de patir el sinistre.
Diagnòstic de l’esquinç cervical
El diagnòstic de la fuetada cervical es sol realitzar mitjançant l’exploració del lesionat per part del facultatiu, una radiografia, o si cal mitjançant una ressonància magnètica o altres proves complementàries. No obstant això, l’esquinç cervical moltes vegades és difícil de diagnosticar a causa de l’absència d’objectivitat de les dades exploratòries (to muscular, limitació de la mobilitat, etc.) o únicament a les manifestacions de dolor del propi pacient no susceptibles de verificació mèdica.
Tractament de l’esquinç cervical
Fins fa pocs anys per tractar la fuetada cervical es recomanava la immobilització del coll mitjançant el collarí cervical, en l’actualitat com a molt se sol prescriure només per als primers dies de després de l’accident ja que l’ús prolongat del collarí pot augmentar la rigidesa de la zona i d’aquesta manera endarrerir la curació.
Normalment el tractament per curar un esquinç o fuetada cervical consisteix d’una banda en la presa d’antiinflamatoris, analgèsics i / o relaxants musculars, i d’altra banda en la realització de rehabilitació per tal de recuperar la musculatura del coll. Algunes tècniques usades en rehabilitació són l’electroteràpia, ultrasons, infrarojos, massatges, etc …
El procés de recuperació sol durar entre un mes i tres mesos tot i que en els casos més greus pot allargar-se més. En determinats pacients no s’aconsegueix la curació total i poden quedar seqüeles permanents.
Encara que si has arribat fins aquí segurament ja sigui massa tard has de saber que s’evitarien moltes lesions d’aquest tipus amb l’ús adequat dels reposacaps dels seient del cotxe, aquest s’ha de regular segons l’altura de l’ocupant i entre el cap i el reposacaps ha haver una distància d’uns quatre centímetres aproximadament.
Tipus d’esquinços cervicals
Els esquinços cervicals es poden classificar segons la seva gravetat en:
• Grau I: Estirament menor dels teixits del coll sense cap trencament, sense afectació neurològica. El dolor és de poca importància, pot aparèixer rigidesa cervical i en determinats casos els símptomes pot ser que no apareguin fins hores i fins i tot dies després de l’accident.
• Grau II: Es tracta d’un esquinç produït per una elongació moderada dels teixits amb trencament parcial, sense afectació neurològica. El dolor serà immediat i moderat, posible limitació de la mobilitat de la columna cervical. L’edema pot ser important passades unes hores.
• Grau III: Es tracta d’un estirament greu amb trencament i separació dels teixits, pot existir afectació neurològica. El dolor serà intens, el lesionat tindrà una limitació de la mobilitat de la columna cervical. També poden existir fractures vertebrals o luxacions.
Com s’indemnitza la fuetada cervical?
Encara que el més fàcil i cridaner per al lector seria dir-li, com en altres pàgines fan, que la indemnització que correspon per haver patit un esquinç cervical va de 2.000 € fins a 6.000 €, la veritat és que no és així, i com tot a la vida calcular la indemnització que et pertany requerirà una mica més d’esforç.
Vegem:
La indemnització per esquinç cervical es dividirà en tres importants partides:
1- Indemnització pels dies de curació de l’esquinç cervical
Serà la indemnització corresponent al total de dies de sanitat, és a dir el període de temps que transcorre entre la data de l’accident i la data de l’alta mèdica.
A la pràctica els dies poden ser de quatre tipus i s’indemnitzaran de la següent manera:
• Dies de perjudici molt greu: Quan el lesionat perd de forma temporal la seva autonomia personal per dur a terme pràcticament la totalitat de les “activitats essencials de la vida ordinària” s’indemnitza a raó de 123,55 euros per dia.
Exemple: L’ingrés en una unitat de cures intensives (UCI).
• Dies de perjudici greu: Quan el lesionat perd de forma temporal la seva autonomia personal per realitzar la major part de les “activitats essencials de la vida ordinària” o de les seves “activitats específiques de desenvolupament personal” s’indemnitza a raó de 92,66 euros per dia.
Exemple: L’estada en un centre hospitalari.
• Dies de perjudici moderat: Quan el lesionat perd de forma temporal la seva autonomia personal per dur a terme una part rellevant de les seves “activitats específiques de desenvolupament personal” s’indemnitza a raó de 64,25 euros per dia.
Exemple: La incapacitat per desenvolupar l’activitat laboral.
• Dies bàsics: Es tracta de la resta de dies fins a la total curació i s’indemnitzen a raó de 37,06 euros per dia.
Exemple: Els dies que transcorren des de que comences a treballar fins que acabes les sessions de rehabilitació.
Si vols saber més sobre la indemnització pels dies de curació t’aconsellem llegir aquesta entrada del nostre bloc sobre les lesions temporals.
2- Indemnització per seqüeles de l’esquinç cervical
Les seqüeles són les deficiències físiques, intel·lectuals, orgàniques i sensorials i els perjudicis estètics conseqüència d’una lesió que persisteixen un cop finalitzat el període de curació, és a dir de forma indefinida després de l’alta mèdica.
Per saber el que podem reclamar per les seqüeles haurem d’acudir al barem mèdic (Taula 2.A.1), en aquest surt indicat el nombre de punts establert per cada seqüela (aquestes es troben organitzades per la seva localització en el cos, començant pel cap i fins als peus). Depenent de la seva intensitat, en algunes seqüeles en lloc d’indicar-nos un nombre de punts concret ens indicarà una forquilla amb un mínim i un màxim. Encara que aquest barem ens servirà d’orientació, un metge expert en la valoració del dany haurà de ser qui haurà de determinar el nombre de punts de cada seqüela.
Aquest barem mèdic contempla les següents seqüeles en relació a les lesions cervicals:
Lesions de la columna vertebral derivades de traumatismes menors
• Àlgies posttraumàtiques cronificades i permanents i / o síndrome cervical associat i / o agreujament d’artrosi prèvia (1-5 punts).
Lesions de la columna vertebral no derivades de traumatismes menors
• Osteïtis vertebral posttraumàtica sense afectació medul·lar (30-40 punts).
• Artrosi posttraumàtica sense antecedents previs (2-8 punts).
• Material d’osteosíntesi en columna vertebral (5-15 punts).
• Fractura falcament / aixafament (es considera globalment tot el segment afectat de columna cervical, dorsal o lumbar):
- Menys de 50% d’altura vertebral (2-10 punts).
- Més de 50% d’altura vertebral (11-15 punts).
• Quadre clínic derivat d’hèrnia/es discal/s correlacionable amb l’accident (Es considera globalment tot el segment afectat de columna cervical, dorsal o lumbar) (1-15 punts).
• Àlgies posttraumàtiques:
- Sense compromís radicular i / o síndrome cervical associat (1-5 punts).
- Amb compromís radicular (s’haurà d’objectivar amb EMG) amb síndrome cervical associat (6-10 punts).
• Limitació de la mobilitat de la columna cervical derivada de patologia òssia (5-15 punts).
• Limitació de la mobilitat de la columna dors lumbar d’origen mecànic:
- Limitació únicament el segment dorsal (2-10 punts).
- Limitació de tots dos segments dorsal i lumbar (11-20 punts).
• Alteració de l’estàtica vertebral post fractura (valorar segons arc de curvatura i graus) (1-20 punts).
Quan sapiguem el nombre de punts haurem d’acudir al barem econòmic (Taula 2.A.2), on apareixerà la quantificació de la indemnització per lesions segons aquest nombre total de punts i tenint en compte l’edat del lesionat en el moment de l’accident.
Si vols saber més sobre com quantificar de manera correcta les lesions permanents t’aconsellem visitar la següent entrada del nostre bloc que tracta sobre la indemnització per seqüeles en accidents de trànsit.
3- Indemnització per perjudici patrimonial de l’esquinç cervical
El perjudici patrimonial causat per un esquinç cervical es compon pel dany emergent i el lucre cessant:
• Dany emergent: despeses d’assistència sanitària i productes de suport que necessiti el lesionat fins a l’estabilització de la lesió. Per exemple: Factures mèdiques, despeses farmacèutiques, collarí, desplaçaments per assistir a cites mèdiques i/o rehabilitació, etc.
• Lucre cessant: consisteix en la pèrdua o disminució d’ingressos nets provinents del treball personal del lesionat durant el període de curació. Per calcular-lo es tindran en compte els ingressos rebuts en el període anàleg de l’any anterior a l’accident o si aquesta és superior a la mitjana dels rebuts en els tres anys anteriors. Lògicament, s’hauran de deduir les prestacions públiques que rebi per aquest motiu (per a més informació visiteu: indemnització per lucre cessant en lesions temporals).
En determinats supòsits en què la sanitat s’hagi assolit amb seqüeles, també tenen la consideració de lucre cessant aquelles pèrdues de capacitat de guany per treball personal (per a més informació visiteu: indemnització per lucre cessant per seqüeles).
Exemple d’indemnització per fuetada cervical
La millor manera de veure com s’aplica tot el que s’ha relatat és mitjançant un exemple que bé podria ser real:
Roberto Martínez, un conductor de 27 anys estava amb el seu vehicle parat en un semàfor quan de sobte va ser fortament colpejat per la part del darrere per un altre vehicle, el conductor del qual es va distreure al atendre al telèfon mòbil. Roberto com a conseqüència de l’accident pateix un esquinç cervical. Després d’un mes de baixa laboral és donat d’alta però continua realitzant rehabilitació fins que el metge li dóna l’alta definitiva 3 mesos després de l’accident quedant-li importants molèsties a la zona cervical. Durant el mes de baixa laboral el Roberto va deixar de percebre a través de la seva nòmina 345,00 € i va haver de comprar medicació per valor de 36,00 €.
La indemnització es desglossaria de la següent manera:
30 dies moderats X 64,25 € = 1.927,50 €
60 dies bàsics X 37,06 € = 2.223,60 €
3 punts de seqüela (àlgies posttraumàtiques) = 3.243,23 €
Despeses de farmàcia (tiquets medicines) = 36,00 €
Lucre cessant = 345,00 €
TOTAL INDEMNITZACIÓ: 7.775,33€
*Aplicats en el present exemple imports del barem de l’any 2024.
Problemes amb la companyia asseguradora
Encara que aquest apartat mereixeria una entrada a part al nostre bloc, la veritat és que lamentablement no podem escriure sobre l’esquinç cervical en accidents de trànsit sense fer esment de l’important frau que es desenvolupa en base al mateix i als problemes que aquest comporta al conjunt de la societat i a les víctimes d’accidents en particular.
El mecanisme d’aquesta estafa és ben senzill, es tracta de simular un esquinç cervical amb la intenció d’aconseguir un rescabalament per part de la corresponent companyia asseguradora, recolzant-se indubtablement en la dificultat de poder diagnosticar de forma objectiva aquest tipus de lesió.
A causa del gran nombre d’estafes d’aquesta índole que es cometen, lògicament les companyies d’assegurances estan en guerra permanent contra aquest tipus de conductes, pagant massa vegades, com en totes les guerres succeeix, justos per pecadors.
Accigest sempre estarà en lluita contra aquestes conductes fraudulentes, a la vegada que defensa a les víctimes d’accidents de trànsit.
A fi de regular aquestes situacions, el legislador ha intentat establir uns determinats criteris a l’Article 135 de la L.R.C.S.C.V.M.. Tot i així, la realitat és que ens trobem davant d’unes determinades situacions en què s’evidencia el conflicte d’interessos entre lesionats i companyies asseguradores. A continuació exposarem algunes d’aquestes situacions problemàtiques:
• La companyia d’assegurances al·lega una falta de nexe causal entre la lesió soferta i el mecanisme de producció, trencant així el denominat “criteri d’intensitat”. Així les entitats asseguradores elaboren informes biomecànics basats exclusivament en la poca envergadura dels danys materials soferts pels vehicles, sense entrar en altres consideracions com factors fisiològics (edat, sexe, envergadura, …), factors psicològics (relaxació, tensió ,…), masses dels vehicles implicats, existència i col·locació dels reposacaps, factor sorpresa (absència de prevenció), etc…, consideracions totes aquestes que s’han de tenir en compte a fi d’establir el compliment de l’esmentat criteri d’intensitat.
Tot això porta a les companyies asseguradores no tan sols a no fer-se càrrec de la corresponent indemnització, sinó fins i tot a no abonar l’assistència mèdica necessària deixant a la víctima totalment desemparada.
• L’entitat asseguradora al·lega una ruptura del “criteri cronològic”, és a dir que els símptomes no s’hagin manifestat dins de les 72 hores posteriors a l’accident, ni que s’hagi produït atenció mèdica en aquest termini. També procedeix aquí exposar la correcció del tractament rehabilitador prescrita al lesionat (nombre de sessions, calendari i periodicitat d’aquestes sessions, linealitat del tractament, etc…).
En aquests supòsits la postura de les entitats asseguradores passa des de la negació del dret del lesionat a ser indemnitzat, fins al trasllat d’una oferta per un període de curació inferior al que estableix la documental mèdica emesa pels facultatius tractants, recolzant-se de vegades en lo disposat en determinats protocols (per ex. Protocol de Barcelona) basats en la consideració de dies mitjans de curació segons la graduació de la lesió cervical.
• La companyia no preveu en l’oferta l’existència de seqüela, i exigeix l’existència d’un informe mèdic “concloent” (amb tota la dificultat que comporta l’objectivitat d’aquest terme) que l’acrediti.
• La companyia d’assegurances, basant-se en la suposada existència d’una patologia prèvia, determina que la lesió és de caràcter degeneratiu o que ja existia anteriorment a l’accident, etc. segons el “criteri d’exclusió”.
En aquests casos l’entitat asseguradora pot no traslladar cap oferta o bé traslladar-la sense considerar el total de dies de curació i / o seqüeles.
Davant les situacions problemàtiques anteriorment exposades es fa necessari que el lesionat perjudicat demani l’assessorament de professionals experts en la reclamació de danys personals i de metges especialistes en la valoració del dany corporal.
Que és el Protocol de Barcelona?
En vista de la rellevància de la síndrome de la fuetada cervical, no només per la seva freqüència si no també per la seva repercussió econòmica, l’any 2002 es va celebrar a Barcelona la reunió d’una Comissió d’Estudi sobre la Síndrome de l’Fuetada Cervical, amb l’objecte d’emetre un protocol d’actuació i valoració, l’anomenat “Proposta protocol d’actuació i valoració de la síndrome de la fuetada cervical”, més conegut com a Protocol de Barcelona.
Així doncs, el Protocol de Barcelona va sorgir amb la finalitat de proporcionar les pautes bàsiques del tractament i dels dies de baixa que pot correspondre a un lesionat afectat de fuetada cervical, en funció dels seus graus de complexitat.
A efectes de valoració del pronòstic i, especialment, de l’evolució de la fuetada cervical, s’admet la validesa de les classificacions donades per Foreman i Croft, que són les següents:
- Grau I: Existència de dolor, però absència de limitació en el moviment i de signes d’afectació de lligaments o neurològica.
- Grau II: Existència de dolor, de la mateixa manera que en el Grau I, però amb limitació de moviment. Encara sense signes d’afectació de lligaments o neurològica.
- Grau III: Limitació de el moviment, així com possible presència d’afectació neurològica, que pot manifestar-se en forma de marejos, vòmits i parestèsies en els membres superiors.
- Grau IV: Limitació de el moviment, així com inestabilitat lligamentosa. Igualment, presència d’afectació neurològica. Afectació discal o fractura.
- Grau V: Lesió que requereix intervenció quirúrgica o estabilització.
El Protocol de Barcelona recull els Graus de l’I al III, és a dir, excloent-ne el IV i el V dels definits per Foreman i Croft, i estableix els següents criteris:
| GRAU I | GRAU II | GRAU III | |
|---|---|---|---|
| TRACTAMENT INICIAL | No collarí Aines + miorrelaxants |
Collarí fins 2 setmanes Aines + miorrelaxants |
Collarí fins 3 setmanes Aines + miorrelaxants |
| TRACTAMENT REHABILITADOR | No o fins a 10 sessions | 15-20 sessions | 30-45 sessions |
| PROVES COMPEMENTÀRIES | No | RNM (60-90 dies) |
RNM y EMG (60-90 dies) |
| DIES DE BAIXA | Fins 21 dies | 45-60 dies | Proves (-) 90 dies Proves (+) fins 180 dies |
| SEQÜELES | Sense | Sense o cervicàlgia postraumàtica en puntuació mínima | Cervicàlgia amb irradiació. Rigidesa si existeix |
| INCAPACITAT | Sense | Sense | Sense o parcial |
La distinció entre els graus descrits no està constituïda per barreres inamovibles ja que, en alguns casos, el que inicialment podria haver-se diagnosticat com fuetada de Grau I pot passar a un grau major durant el curs evolutiu de la lesió.
Els criteris definits per de el Protocol de Barcelona han estat avalats pels diferents especialistes que van formar la Comissió d’Estudi, entre els quals trobem el president, el vicepresident, el secretari i el tresorer de l’Associació Catalana de Metges Forenses; l’actual Cap de Servei de la Clínica Mèdic Forense de l’Institut de Medicina Legal de Catalunya; la directora i la Inspectora Mèdica de l’CRAM (antic Centre de Reconeixement i avaluació Mèdica de la Generalitat); la responsable mèdic de la companyia asseguradora Mapfre; i els assessors mèdics de les asseguradores Zurich, Winthertur i Catalana Occident.
Al respecte, és important destacar el fet que en la redacció de el Protocol de Barcelona no va participar cap metge rehabilitador ni traumatòleg, i que a més els diferents professionals mèdics que intervenen estan, en una part important, vinculats a companyies d’assegurances.
A més, tampoc van acudir a la reunió representants de víctimes d’accidents de trànsit que poguessin opinar respecte de les decisions que es van prendre.
Per tant, i encara que certament el Protocol de Barcelona ens pot resultar una guia orientativa útil, no hem de caure en l’error d’acotar o prefixar categòricament la durada dels símptomes patits després d’un accident d’acord amb l’esmentat Protocol, ja que els mateixos dependran de cada pacient i de l’concret tractament que rebi.
És a dir, tinguem en compte que el Protocol de Barcelona no és indiscutible.
Preguntes Freqüents
Quins són els símptomes d’una fuetada cervical?
Els símptomes més representatius d’una fuetada cervical són mal de coll irradiat a coll i braços, mal d’esquena, marejos, vòmits, contractura muscular paravertebral, cefalees o mals de cap, rigidesa en coll i espatlles, rampes, brunzits a les orelles, vertígens, etc.
Hi ha diferents tipus d’esquinç cervical?
Els esquinços cervicals poden classificar-se segons la seva gravetat en grau I (estirament menor dels teixits del coll sense cap trencament), grau II (elongació moderada dels teixits amb trencament parcial sense afectació neurològica) i grau III (estirament greu amb trencament i separació dels teixits poden haver afectació neurològica).
Poden quedar seqüeles després d’un esquinç cervical?
Després del corresponent període de curació poden quedar seqüeles derivades d’un esquinç cervical sent les més habituals les àlgies posttraumàtiques cronificades i permanents i / o síndrome cervical associat i / o agreujament d’artrosi prèvia, derivades totes elles de traumatismes menors de la columna vertebral. Si necessita més informació sobre les seqüeles pot llegir el nostre article: Indemnització per seqüeles.
Que hem d’entendre per “manca de nexe causal”?
És quan es trenca l’anomenat “criteri d’intensitat” que consisteix en l’adequació entre la lesió soferta i el mecanisme de la seva producció, per exemple, suposades lesions produïdes en accidents amb escassos danys materials soferts pels vehicles.
Si ha patit una fuetada cervical a causa d’un accident de trànsit els advocats especialistes d’Accigest estarem encantats de poder assessorar-lo, no dubti en contactar amb nosaltres.
